Itinerari 3

GIRONA - VIC (180 km)

Comarques: El Gironès / Pla de l’Estany / La Garrotxa / Osona

1. Girona

Què veure?

Comenceu la vostra ruta a Girona, capital de la comarca del Gironès. Té gairebé 100.000 habitants. Es una ciutat encisadora que no necessita presentació, només cal passar-hi unes hores per enamorar-se’n. El riu Onyar separa la ciutat antiga o medieval dels barris de creació més moderna. Un dels molts ponts que travessen el riu és el Pont de Ferro o de les Peixateries Velles, punt adequat d’observació tant de la part antiga més elevada com de les vistoses i acolorides cases que voregen el riu. Recomanem una visita als monuments històrics més emblemàtics: La Catedral (s. XI-XVII) de façana barroca precedida d’una majestuosa escalinata. L’interior del temple és d’una sola nau gòtica amplíssima amb una alçada de 23 m. suportada per murs gruixuts i poderosos contraforts. El claustre, el Museu Capitular-Tresor. El campanar gòtic de la Basílica de Sant Feliu (s. XIII-XVIII), les Muralles i un bonic recorregut de camí de ronda (s. XIV), El Call o barri jueu (s. XII-XV) amb el Museu d’Història dels Jueus, els Banys Àrabs (s. XII) amb la petita piscina octogonal voltada amb unes elegants columnes a cel obert. L’Església del Monestir romànic de Sant Pere de Galligants ara transformat en Museu arqueològic (s. XII) i la Plaça del Vi (s. XIII-XIX). Tot plegat és una excel·lent simfonia històrica, arquitectònica i sensorial que us transporta agradablement al passat.

Cal destacar per la seva originalitat la setmana de “Temps de Flors” la primera quinzena de Maig: El nucli històric de la ciutat s’omple de flors, colors, llum, olors, creativitat, formes i arranjaments florals de tota mena. Es memorable i molt fotogènic!. Per més detalls visiteu la web de l’Ajuntament: www.girona.cat

Allotjament

Hotel Llegendes Girona Catedral (Girona) ****
Hotel Històric (Girona) ****
Hotel Ciutat de Girona (Girona) ****

Visita Literària!

2. Besalú

Què veure?

Sortiu de Girona per la carretera N-IIa fins a trobar la carretera C 66 en direcció a Banyoles i a Besalú. Entrareu en la Comarca Pla de l’Estany de terres ondulades, dolces, amb equilibrada alternança de conreu i bosc de pins, alzines i roures.

L’Estany de Banyoles

En la població de Banyoles hi ha el llac natural més gran de Catalunya que no s’alimenta de cap riu o torrent exterior sinó de profundes aportacions interiors i per això sempre ha tingut un toc de misteri. Té una lleugera forma de guitarra amb una superfície de 112 ha i una profunditat màxima de 62 m. Fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Inclòs en la Llista de Zones Humides d’Importància Internacional. Fauna i flora interessants. Es un lloc d’esbarjo apreciat.

Besalú

És un poblet situat a la comarca de la Garrotxa. Ciutat comtal important des la Baixa Edat mitjana. De fet l’origen de la ciutat fou el castell de Besalú documentat ja al s. X. Cal entrar pel majestuós pont fortificat sobre el riu Fluvià i la riera de Capellades i després perdre’s pels carrers, carrerons i places i admirar l’església del Monestir de Sant Pere, Sant Julià (antic hospital de peregrins), la Casa Cornellà, l’església de Sant Vicenç, la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial i el micvé o banys jueus. Per més detalls visiteu la web de l’Ajuntament: www.besalu.cat

Santuari de la Mare de Déu del Mont (s. XIV)

Des de Besalú és aconsellable la visita a aquest Santuari, prenent la carretera C 66 en direcció de Beuda. Cal, però, advertir que haureu de fer uns 15 kms de pista asfaltada amb molts revolts. No us desanimeu, paga la pena!!. La muntanya de 1.124 m. d’alçada cau abruptament per tots quatre costats amb excepció del Pla de Solls i del replà on s’assenta el Monestir de St. Llorenç de Sous (visitable i admirable!) que és per on puja la carretera. Es el punt més elevat de l’Alta Garrotxa i un mirador excepcional del Pirineu oriental i el Massís del Canigó, l’Empordà i tot el Pla de l’Estany. Lloc solitari, esquerp, majestuós, a mig camí entre cel i terra. El poeta nacional català Jacint Verdaguer el 1884 va decidir de passar l’estiu en aquest Santuari per treballar en el poema èpic “Canigó”. “Veig el Canigó cara a cara i faig amb ell algunes enraonades. Oh dolça soledat!” – va deixar escrit.

Allotjament

Casa Marcial (Besalú)***
Spa Sant Ferriol (Sant Ferriol) ****

3. Castellfollit de la Roca

Què veure?

Des de Besalú prendreu l’Autovia A 26 fins a trobar la carretera N 260z que us portarà fins a Castellfollit de la Roca.

Al apropar-vos al poble, gaudireu d’una estampa molt singular. El poblet està situat sobre una roca de basalt fosc procedent de lava volcànica, de més de 50 m de paret desplomada i gairebé 1 km de longitud, erosionada pel riu Fluvià.

El nucli antic és medieval amb cases fetes amb pedra volcànica. A l’extrem del poble, a la proa de la roca o cinglera on conflueixen els rius Fluvià i el Turonell, hi ha una plaça-mirador amb una panoràmica magnífica del vessant de l’Alta Garrotxa abrupte i escarpat amb abundants cingles i congostos, una àrea declarada Espai d’Interès Natural. Per més detalls visiteu la web de l’ajuntament: www.castellfollitdelaroca.org

4. Olot

Què veure?

Sortiu de Castellfollit de la Roca per la carretera N 260z fins a retrobar l’Autovia A 26 que seguireu fins arribar a Olot. Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa, anomenada la comarca dels volcans. A la Garrotxa es poden observar dos tipus de paisatge totalment diferents: a bona part de la meitat sud s’hi estenen més de 40 volcans i diverses colades de lava que formen un paisatge suau, fèrtil i sense gaires desnivells i la part nord que és extremament muntanyosa. En la part sud s’hi troba el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La travessa el riu Fluvià. La Garrotxa és una de les comarques més boscoses de Catalunya (alzinars, rouredes, fagedes). Per més detalls visiteu la web de l’Ajuntament www.olot.cat

Museu dels Volcans

Situat en la planta baixa de la torre Castanys, d’estil modernista, en l’antic jardí de la finca, anomenat ara Parc Nou. En la primera planta hi ha el Centre d’Informació del Parc Natural molt complet i instructiu. Es interessant arribar-se fins al peu del volcà Montsacopa, que és un dels volcans més representatius del Parc Natural i més proper a la ciutat i des d’on gaudireu d’una vista sobre tota la ciutat i la plana d’Olot. Si ho desitgem també podeu fer excursions a d’altres volcans propers.

Els Aiguamolls de la Moixina i la Deu

Des del Parc Nou caminant uns 15 minuts podeu arribar als Aiguamolls. És un paratge de gran bellesa, a prop d’Olot, d’interès geobotànic (flora i fauna abundant). Es ideal per fer-hi una calmosa passejada, gaudint de la frondosa verdor del lloc i arribar-vos a les fonts de la Moixina i la Deu

La fageda d’en Jordà

Cal prendre la carretera GI 524 en direcció a Santa Pau. A 4 kms hi trobareu un aparcament anomenat de Can Serra. Allí cal prendre un sender que ens portarà a la Fageda d’en Jordà. Es un frondós i immens bosc de faigs crescut sobre la colada de lava del volcà del Croscat, amb suaus ondulacions de terreny. A la tardor ofereix una esplèndida paleta de colors tardorals que inspira als poetes, als pintors, als músics i encisa tota la resta dels mortals. El gran poeta nacional Joan Maragall va immortalitzar aquest bosc de fades amb el seu famós poema “La Fageda d’en Jordà”. Una visita desvagada és recomanable i memorable.

Allotjament

Les Cols Pavellons (Olot)****
Hotel Can Blanc (Olot) ***
Hotel Riu Fluvià (Olot) ****
Hotel Borrell (Olot) ***

Visita Literària!

5. Rupit

Què veure?

Per dirigir-vos a la vostra següent etapa, prendreu la carretera C 153 en direcció a Vic.

El Mirador del Far

Quan arribeu al coll de Condreu, ens desviareu a l’esquerra per visitar el Santuari i Mirador panoràmic del Far. Aquest mirador està situat al caire d’un penya-segat que sembla la proa altíssima d’un immens vaixell navegant per un mar de boscúries, valls i cel. Es impressionant l’envista de la massa boscosa de les Guilleries. Val la pena. No us penedireu de fer aquesta marrada.

Rupit

El Far és un cul de sac, per tant, haureu de retornar a la carretera C 153 i arribar fins a Rupit. Rupit enamora a primera vista perquè és un poblet acollidor, petit, de pessebre travessat per una Riera que es pot creuar per un pont penjant. Amb cases de bella construcció rústica de pedra del s.XVI i XVII, carrers empedrats, a l’esquena d’una gran penya que domina el poble. En llatí rupes és roca, la roca on hi havia el Castell medieval. L’entorn és el paisatge del Collsacabra, grandiós, verd, encinglerat, boscós, immens. D’allí podeu fer alguna excursió a peu fins a l’ermita de Sta. Magdalena o fer la caminada clàssica fins al salt de Sallent seguint el curs de la Riera (30 minuts).És un espectacular salt d’aigua de la Riera de Rupit. Per més detalls visiteu la web de l’Ajuntament www.rupitpruit.cat

6. Tavertet

Què veure?

Continuareu per la carretera C 153 fins a Sta. Maria de Corcó on us desviareu per la carretera B 5207 fins a Tavertet.

Tavertet és un poblet de cases rústiques de pedra, unes 40 de les quals construïdes entre els s. XVII i XIX. El nucli urbà està declarat Bé d’interès cultural per la Generalitat de Catalunya, però el que el fa únic o memorable és la seva situació al caire d’un llarg i profund penya-segat o cingles de Tavertet en front de les Guilleries i el pantà de Sau (Riu Ter). Es pot fer una caminada resseguint el cingle fins al Castell. Per més detalls visiteu la web de l’Ajuntament: www.tavertet.cat

Allotjament

L’Avenc de Tavertet SL (Camí rural de Rupit a Tavertet) www.avenc.com

7. Vic

Què veure?

Retornareu per on heu anat fins a reprendre la carretera C 153 fins a Vic. Punt d’arribada de l’Itinerari 3.

Vic és la capital de la comarca d’Osona, al mig de l’anomenada Plana de Vic. Té uns 40.000 habitants i una llarguíssima història, com tot aquest vell país, que es reflecteix sobretot en el seu nucli antic que conserva una part de les muralles del s.XIV. Recomanem fer amb parsimònia el recorregut que va des del Temple Romà (s II) fins a la plaça Major o mercadal, plaça immensa de terra, porxada, amb edificis de totes les èpoques i autèntic fòrum social de la ciutat i la comarca. És considerada una de les places majors més belles de Catalunya. Després cal baixar fins a la plaça de la catedral. A la catedral hi ha unes espectaculars pintures de Josep M. Sert i una cripta romànica preciosa i el campanar romànic (s. XI) més alt de Catalunya obra del Bisbe de Vic i Abat de Ripoll Oliba. Si us interessa l’art romànic i gòtic, una visita al Museu Episcopal de Vic (MEV) és indispensable. El MEV ocupa un lloc preeminent entre els museus d’Europa i aplega una de les millors col·leccions d’art romànic i gòtic del món. Per més informació, visiteu la web de l’Ajuntament: www.vic.cat

La Plana de Vic és allargada i està voltada de muntanyes però la més emblemàtica, alta, majestuosa i omnipresent és la serra del Montseny al sud-est. Veure l’Itinerari 2.

Allotjament

UP Rooms VIC (Vic) ***
Hotel Can Pamplona (Vic) ***
Mas Albareda (Sant Julià de Vilatorta) ****
Parador de Vic-Sau (Ctera de Tavèrnoles BV 5213) ****
Xalet La Coromina (Viladrau) ***

Descarrega’t l’itinerari complet

Girona

“Girona, la Girona vella, la nuclear, és un laberint de pedra al marge dret de l’Onyar. Un laberint escalonat, presidit i esclafat per la mola immensa de la catedral. Un laberint sense sortida perquè exerceix una mena de fascinació que et segueix vagis on vagis. Per bé o per mal. I aquest laberint és obsessiu, com tots els laberints, i és ple de misteris. La pedra s’hi fa viva, hi creix i amenaça d’ocupar-ho tot. La raó em sembla absent. ¿Com es pot explicar racionalment un disbarat com és l’escala de la catedral, que sembla una allau de carreus i balustres maldant per esllavissar-se i només continguda pel reduït espai que l’envolta? ¿Com es pot explicar la magnificència de la mateixa catedral, l’esforç intel·lectual i econòmic que representa en un poble pobre i més aviat caracteritzat per la seva mesquinesa?

[ . . . ]

La plaça de la Catedral és un disbarat que funciona. Un espai envaït per una escala devoradora i una façana teatral. Tot plegat una escenografia barroca de grans dimensions. Els altres edificis de la plaça, alguns notables, com la Pia Almoina o la casa Pastors, queden anorreats per aquesta presència implacable de pedra que ofega i que incita a pujar amunt per trobar aire. Sempre que he hagut d’acompanyar algun foraster i he volgut impressionar-lo de debò, l’he dut carrer de la Força amunt, aquest carrer estret i fosc, humit i tort, fins davant mateix de la mola

graonada. És un cop d’efecte, ja ho sé, però hi ha esperits que els necessiten. Quan el foraster és d’una altra mena, el pujo a la catedral per les escales de la Pera, tranquil·les, que, amb el seu ritme d’ascens d’un pas i mig, una mica cerimonial, preparen per a la gran meravella urbana de la plaça dels Apòstols, amb les seves terrasses i escales i amb el contundent palau episcopal. Aquesta plaça fa un efecte subtil, és complexa i equilibrada, austera i elegant, i ha de tenir una gran virtut per suportar el pes immens de la façana lateral de La Seu, que és d’un rigor inquisitorial, terrorífic. I el faig entrar a dins per la porta dels Apòstols, aquest híbrid gòtic i de desgràcia que no arriba ni a neogòtica. Després, quan sortim, ho fem per la porta principal i així veu l’altra plaça i l’escala des de dalt, dominant-les, i la façana barroca d’un cop a baix de tot o bé de mitja escala estant. D’aquesta manera el gest de girar-se l’integra en el gran cercle de la rosassa i no té massa sotracs. Són dues maneres d’afrontar l’experiència única de la catedral de Girona, l’espai simbòlic més contundent i ambigu, complex i ric que he vist mai.”

Font: COMADIRA, Narcís. Girona, Matèria i memòria. Empúries. Barcelona, 1992. Pàgs. 19 i 32

La fageda d’En Jordà

“Així que entreu a la fageda d’En Jordà, si el viarany esquerp us hi menava, comença aquell “verd d’aigua endins” que temptà el poeta com un somni teixit de fulles fines, desplegades, i de troncs blanquinosos que es multipliquen talment presos en un galeria de miralls. Aquest verd silenciós i tendre no enlluerna ni ofega. La seva il·lusió de profunditat marina no us dóna l’enyorança ni el deler de la superfície. Sojorn de pau, a mesura que us hi endinseu es va espesseint el silenci. Ja a penes es dibuixa cap corriol en la catifa seca, deixalla de l’hivern, que posa cendra amarga en les flors i les herbes de la primavera. Trobeu potser un pradell escàs, on el sol, després de ferir amb sagetes d’or impalpable el fullam entrecreuat que l’ocultava, dibuixa pàl·lides rodones morades. Ara el silenci és una remota fressa d’ones o, millor, la bonior, filtrada, d’un alat estol innumerable. El trenquen, pausats, la gorja apassionada del rossinyol, el crit desdenyós del pica-soques, la melangia clara del puput. Déu meu, aquí, la vostra paraula em colpiria, de tan entenedora. La joia em sembla un missatger, la joia, que és, enmig dels arbres verds i alts, que us fan rodona sense estrènyer, un inefable gust d’eternitat.

La fageda és vasta, però diríeu que sempre sou al mateix indret. Per una clariana, de sobte, us apareixen les muntanyes fosques i el cel, d’un blau violent. O bé el camp de sègol, vincladís cabell d’or. La pluja el mulla, l’oratjol el pentina. Les campanetes blaves i les roselles n’esquitxen la llisor. Torneu enrere: els botons d’or, i les mil flors del bosc, creixen amb la rosada d’aquesta llum líquida.

[ . . . ]

Tot d’una, ai las!, el somni es fon. Heu deixat la fageda amb lentitud imperceptible. Pel camí, d’altres faigs us donaran la seva ombra i la seva verdor. Però sentireu la recança d’aquella selva closa per tots costats, prodigiosa de ressons apagadíssims, i de la seva claror irreal i molla. Ara els camins baixen vers una vall molsuda, feta de verdor i de fonts remoroses, amb les clapes de color de terra-siena dels camps treballats. Passa, enllà, una carreta de bous i espereu que l’atzar faci brollar enmig dels blats ufanosos la rosella d’una barretina, com en les pintures del vell Vayreda.

Aquestes terres floreixen i fruiten, generoses de saba. En un bassiol capgrossos i salamandres floten i es capbussen.

A cada recolzada, com en un miracle, hi ha el raig segur d’una deu. Un rec voreja el camí, i l’aigua, límpida, colltorça l’espessor estilitzada de les herbes del fons. En tota la llargada, alterosos, daurats com estels, hi ha els lliris grocs que atreien Mistral, infant, a les aigües del rec de la sénia, a Mallana. El blat i l’ordi assaonen les espigues. Les forques, enllà, enlairen el fenc, que escampa la seva alenada humida. El riu té vagues lluïssors i unes corbes suaus, inefables.

I quan, d’una coma estant, veieu la vila d’Olot allargar-se en teulades rogenques i morades, us sembla un navili que navega per un mar de maragda o un reducte assetjat per tots els verds exultants de la primavera.”

Font: GARCÉS, Tomàs. Quadern de la Selva. Quaderns de poesia. Barcelona, 1962. Pàgs. 29-30-31.