Itinerari 9

LLEIDA - PIRINEU (550 km)

Comarques: Segrià / Noguera / Pallars Jussà /Alta Ribagorça / Val d’Aran / Pallars Sobirà

1. Lleida

Què veure?

Inicieu un Itinerari extremament interessant, variat i engrescador que us portarà a recórrer bona part dels Pirineus Catalans. I us proposem de començar-lo a Lleida (122.000 habitants), la capital de la comarca del Segrià. L’estampa de Lleida és superba si es contempla des de la riba esquerra del riu Segre abans de creuar el pont Nou. Veureu la cinta platejada del riu vorejada de parc enjardinat i al fons el perfil imponent, alterós, massís, de la Seu Vella amb el seu campanar altíssim (el més alt de Catalunya), i entremig la ciutat antiga de Lleida que ocupa el vessant entre el riu i la mola de la Seu Vella i el castell. Aquesta antiquíssima ciutat fou fundada pels ibers (s. VI aC), romanitzada (s. I aC), ocupada pels sarraïns (s. VIII) i finalment passà a formar part dels dominis catalans (s. X).

Un recorregut ideal pel casc antic d’aquesta noble ciutat es pot iniciar a l’arc del Pont (antiga porta d’entrada a la ciutat) i contemplar l’estàtua dels dos herois cabdills ilergets contra la dominació romana (Indíbil i Mandoni), després passejar pel carrer Major, visitar el bellíssim Palau de la Paeria del s.XIII (Ajuntament actual). També tindreu a l’abast l’antic Seminari, el Palau episcopal, l’antiga església de Sant Llorenç (s.XIII), l’antic Hospital de Sta. Maria (actualment Institut d’Estudis Ilerdencs), l’església romànica de Sant Martí i el Museu Diocesà de Lleida. Un fet curiós que observareu és que Lleida té dues Catedrals: la Seu Vella i la Nova Catedral neoclàssica construïda el s.XVII.

Com a corona del vostre periple us caldrà pujar a visitar la joia del Castell i la Seu Vella a dalt el turó (hi ha un ascensor urbà!), actualment molt ben rehabilitada, després de segles de destrucció, ruïna i transformació en caserna militar. El conjunt és impressionant: el castell de la Suda (sarraí), la Seu Vella o Catedral de Santa Maria començada el 1203 sobre les restes d’una mesquita sarraïna i consagrada el 1287 que és un temple romànic amb posteriors ampliacions d’estil gòtic. Destaca el bellíssim claustre gòtic de proporcions gegantines amb una espectacular vista sobre la ciutat i el riu Segre. Des del claustre es pot pujar a l’enorme i altíssim campanar octogonal amb vistes d’ocell sobre l’extensa Plana de Lleida i el Pla d’Urgell. En aquesta Catedral es va celebrar la boda entre el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó filla del Rei d’Aragó, de gran repercussió històrica per al nostre país. Visiteu la web de l’Ajuntament: www.paeria.cat

Allotjament

Hotel Real Lleida (Lleida)***
Hotel Zenit Lleida (Lleida)****
Hotel Nastasi & Spa (Lleida)****

Visita Literària!

2. Balaguer

Què veure?

Un cop saludada i coneguda la Capital, enfilareu la carretera C 12 en direcció a Balaguer remuntant més o menys el curs del riu Segre. Creuareu la comarca del Segrià i a la dreta hi tindreu la comarca del Pla d’Urgell. Són terres planes un xic monòtones amb alguns altiplans secs i tossals semidesèrtics, que segles enrere eren terres pobres de secà, llevat de les valls properes als rius que produïen blat i fruits secs. Però l’esforç humà al llarg sobretot d’aquests dos darrers segles per aportar el benefici de l’aigua mitjançant obres hidràuliques de gran abast (canals i sèquies) a les terres assolellades de Lleida, han canviat totalment la fesomia d’aquestes planes. Amplíssimes extensions de milers d’hectàrees de terra són ara dedicades amb bon rendiment al cultiu de l’horta (hortalisses),blat de moro, arbres fruiters (fruita dolça) i vinya amb denominació d’O. Pròpia (Costers del Segre). La resta de les terres seques i estepàries segueixen cultivant l’olivera, els fruits secs (ametllers) i la vinya, alguns cereals, i en general els conreus que millor resisteixen el clima sec, càlid i d’escassa pluja de la depressió central catalana. El paisatge que contemplareu doncs respon a aquests fets indiscutibles.

Arribareu a la ciutat comtal de Balaguer que és la capital (13.500 habitants) de la comarca de La Noguera. Balaguer té una semblança de perfil amb Lleida: als peus del riu Segre, ample i ben enjardinat, i mirant a l’oest, s’estén la ciutat més antiga que s’enfila pel pels vessants de dos pujols irregulars però de cims plans. A dalt s’hi troben els conjunts monumentals més emblemàtics de la ciutat: per una banda l’església de Santa Maria (s. XIV) gòtica amb un imponent campanar octogonal, declarada monument històrico-artístic, la llarguíssima muralla de la ciutat vella amb ronda per passejar, i per l’altra banda el castell Formós construït pels sarraïns i posteriorment transformat en residència dels comtes d’Urgell i l’església del Sant Crist de Balaguer. El centre de Balaguer és la plaça porticada, gran, agradable i graciosa. Visiteu la web de l’Ajuntament: www.balaguer.cat

El Tren dels Llacs (Balaguer-La Pobla de Segur)

Durant alguns dies determinats dels mesos de Juliol a Octubre surt de Lleida un tren turístic, familiar i pintoresc anomenat El Tren dels Llacs que arriba fins a la Pobla de Segur (recorregut: 90 kms.). Us suggerim l’opció de prendre aquest tren justament a Balaguer (única parada en el seu recorregut) i gaudir sense més tràfecs d’un viatge estil Harry Potter que, resseguint el curs del riu Noguera Pallaresa, us transportarà al Pirineu. Travessareu cingles espectaculars de pedra calcària, muntanyes rocoses, tossals, riberes, boscos i podreu contemplar quatre dels llacs més bonics i grans de la zona (llac de Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, Terradets i Sant Antoni). Tot això travessant 41 túnels i creuant 31 ponts. En un dia podeu anar i tornar i reservar les hores centrals del dia per visitar el poble de destinació: La Pobla de Segur.

Un cop retornats a l’estació d’origen: Balaguer, si heu fet el viatge ferroviari, haureu de reprendre el vostre Itinerari i prendre la carretera C 12 amb destinació a la Pobla de Segur. No deixeu però, de fer una parada a Les Avellanes per visitar el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes fundat al s. XII i que fou habitat ininterrompudament durant 650 anys. El complex és impressionant i bellíssim. Hi destaquen el claustre romànic i la Basílica gòtica que en el seu moment fou el panteó dels comtes d’Urgell. Actualment està perfectament rehabilitat, enjardinat i disposa d’una hostatgeria oberta a tothom. L’entorn és idíl·lic, frondós, molt confortable i ple de pau.

Àger

Seguireu el vostre itinerari per la mateixa carretera C12 i us arribareu a la vila d’Àger. Aquesta vila fou centre d’un vescomtat i està situada a dalt d’un pujol i dins de l’àmplia vall d’Àger al peu del formidable massís rocós del Montsec, com un mur que va de llevant a ponent. La col·legiata de Sant Pere, romànica, data del s. XI. La torre defensiva i el claustre, els elements escultòrics i pintures romàniques fan d’aquest monument una important manifestació de l’Art Medieval.

Un altre atractiu d’Àger és el Parc Astronòmic Montsec – Centre d’observació de l’Univers de la Generalitat de Catalunya creat per a la recerca, formació i divulgació de la ciència, especialment l’Astronomia. Té una cúpula mòbil de 12 m de diàmetre, parc de telescopis i exposició permanent d’astronomia etc. La baixa contaminació lumínica i les nits serenes fan del Montsec un dels millors cels del món per a l’observació sideral. Asseure’s allí i contemplar a ull nu i amb telescopi una nit estrellada o amb lluna, viatjant per planetes, estrelles i nebuloses… pot ser una memorable experiència emotiva i científica. Recomanable per guanyar i mantenir el respecte pel nostre petit planeta que és casa nostra en l’univers!!

Acabada l’experiència científica, podeu prosseguir el vostre viatge per la carretera C12 resseguint el mur llarg, desolat i estèril del Montsec fins a trobar la C13 i entrar en el congost de Terradets que és una entalladura en la serra del Montsec, estreta però de colossal alçada, per on s’escola el riu Noguera Pallaresa. Passadís imponent. En aquest punt entreu a la comarca pirinenca del Pallars Jussà. Passat aquest afrau se’ns obre la vista i la vall s’eixampla i s’emmiralla en el llac (pantà) de Terradets. Seguireu fins a Tremp, capital de la comarca. Si us abelleix, podeu fer una breu marrada, travessant la presa de Terradets i pujar fins al poblet de Llimiana per la carretera LV 9121. Encimbellada en una penya rocosa és una bona talaia sobre el riu, el llac, el congost, l’esquena nord arbrada del Montsec, i la conca de Tremp. Poble medieval, d’història muda però eloqüent.

Tremp

5.000 habitants, eix de tota la comarca, té un nucli medieval apreciable. La Plaça de la Creu (amb una preciosa creu de terme de pedra esculpida) la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, les Torres de l’antiga muralla són alguns dels molts conjunts històrics mereixedors de la vostra visita.

Allotjament

El Palauet de la muralla (Balaguer)**
Hotel Santuari (Balaguer)**
Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer)***
Hotel Terradets (Cellers)***

3. La Pobla de Segur

Què veure?

En sortir de Tremp, continuareu per la carretera C 13 fins a La Pobla de Segur resseguint el llac o embassament de Sant Antoni, considerada la superfície d’aigua dolça més gran de Catalunya (972 ha).

La Pobla de Segur és una típica vila medieval voltada de formidables muntanyes de roca. Podeu visitar els edificis més emblemàtics, entre els quals destaca l’espectacular Casa Mauri, un edifici i jardí modernistes que actualment és la seu de l’Ajuntament. També en l’entrada d’aquesta vila es produeix l’aiguabarreig dels rius Flamisell i la Noguera Pallaresa i l’inici del pantà o llac de Sant Antoni. En aquest llac es poden practicar tota mena d’esports aquàtics, senderisme, observació de flora i fauna etc. Visiteu la web de l’Ajuntament: www.lapobladesegur.cat

Allotjament

Hotel Solé (La Pobla de Segur)***

4. Senterada

Què veure?

El vostre itinerari seguirà nord enllà per la carretera N 260 fins a Senterada seguint el curs del riu Flamisell.

A Senterada cal que feu una excursió fins a Capdella, seguint la Vall Fosca que és la del riu Flamisell. Seguireu la carretera L 503. No cal dir que el paisatge es va transformant conforme aneu ascendint cap a la muntanya mitjana (1.100-1.300 m d’alçada). A Cabdella cal apuntar-se a una visita guiada al Museu hidroelèctric de Capdella per entendre la proesa èpica que va representar a primers de s. XX (1911-1914) escometre les obres d’enginyeria hidràuliques més ambiciones i pioneres de tot l’estat Espanyol. Obra d’enginyeria faraònica per a l’època amb aportació de milers de treballadors, construcció de carreteres d’accés, de vies fèrries, perforació d’estanys i construcció de vasos comunicants a 2.200 m d’alçada, canalització de l’aigua, disseny de la central amb les turbines i generació d’electricitat pel subministrament de Barcelona capital i àrees industrialitzades, just abans d’esclatar la 1ª guerra Mundial moment en què es va interrompre l’arribada del carbó anglès, font d’energia indispensable per a la indústria catalana. És una lliçó magistral de ciència, política, economia, història i sociologia d’alt voltatge!!

A continuació, us proposem de continuar la carretera L 503 i arribar fins al llac-embassament de Sallent a 1.800 m. d’alçada, que és un cul de sac. Allí podeu agafar el telefèric (només funciona els mesos d’estiu) que us transportarà en 15 minuts a l’Estany Gento a 2.200 m. d’alçada que és l’embassament que regula el sistema de vasos comunicants dels llacs i estanys superiors esgraonats i units per túnels subterranis que asseguren el cabdal necessari per produir l’energia hidroelèctrica de la immensa central hidroelèctrica reversible subterrània de Sallent. A dalt ja us trobeu en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. El paratge té un marc espectacular, rocós, granític, de geologia mineral nua, però preparat i ben senyalitzat per fer un senderisme de poca dificultat. Podeu resseguir amb pas assossegat els principals llacs (Estany Tort, el Mariola, La Colomina i el de Mar) i reposar un xic i restaurar les forces en el Refugi de La Colomina, després de banyar-vos, si goseu, en algun d’aquests llacs transparents. També podeu seguir la via verda del Carrilet (5 kms) pla amb vistes a quatre vents.

5. Pont de Suert

Què veure?

Un cop doneu per feliçment acabada l’excursió de la Vall fosca, podeu seguir el vostre Itinerari desfent el camí fins a retornar a Senterada i desviar-vos cap a Pont de Suert per la carretera N 260. Aquest trajecte és un xic llarg (28 kms) i sinuós (coll de Creu de Perves 1.335 m) perquè travessa d’est a oest. Us veieu obligats a fer aquesta ruta per traslladar-vos a l’altra gran Vall fluvial de Pont de Suert.

Pont de Suert és la capital, amb 2.000 habitants, de la comarca de l’Alta Ribagorça i es troba en la vall del riu Noguera Ribagorçana. Poble pirinenc, que té la seva prosperitat molt vinculada amb les grans obres hidroelèctriques d’aprofitament del riu (Pantà d’Escales). Té nomenada l’església parroquial de l’Assumpció (1955) obra moderna de pedra en la qual destaquen les formes ovoïdals.

Vall de Boí

A continuació us proposem fer una escapada a la Vall de Boí, per la carretera L 500. Aquesta vall, popularitzada i assequible arrel de les obres hidroelèctriques de la Noguera Ribagorçana, és famosa tan per la varietat sorprenent de les seves aigües minerals com pels nombroses poblets amb les seves esglesioles del més pur estil romànic-llombard amb campanars esvelts, altíssims i unes prodigioses pintures romàniques (s. XI-XII). Les esglésies i campanars han estat bellament rehabilitats i les pintures i escultures originals transportades al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona o d’altres Museus catalans, però hi ha reproduccions en algunes esglésies. Recomanem fer la volta per les següents: Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Joan de Boí, St. Climent de Taüll, Sta. Maria de Taüll, St. Feliu de Barruera, La Nativitat de Durro i Sta. Maria de Cardet. Són totes molt properes. Aquesta vall ha estat declarada patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO (2000). D’entrada és força aconsellable de fer una visita il·lustrativa al Centre del Romànic d’Erill la Vall per copsar la singularitat, bellesa i riquesa d’aquestes esglésies en els seus vessants arquitectònics, estètics, artístics, socials i religiosos. Sota una aparença de simplicitat, amaguen un disseny, una perfecció, un ofici, un mestratge i una ambició elevadíssims. Us imagineu els pagesos del s. XII, carregats de feina, d’impostos, de fatiga i de prejudicis, entrant a la seva església de pedra ben escairada, de sòlides columnes, d’espaioses dimensions, pintada de vius colors i escenes de vida eterna? Quin efecte devia produir en les seves ments i esperits? Feu una prova: aneu a l’església de St. Climent de Taüll, asseieu-vos i assaboriu l’Audio visual que recrea virtualment la totalitat de les pintures que revestien tot el presbiteri de l’absis central amb la figura majestàtica, intemporal i sereníssima del Pantocràtor presidint la coreografia celestial… potser us sentireu transportats a una altra dimensió més elevada, reconfortant i serena. En qualsevol cas, les pintures prodigioses de Taüll mai us transmetran angoixa o neguit sinó tot el contrari: tranquil·litat, dignitat, elevació i pau. Què més es podia demanar? Què més es pot demanar?

Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici

Des del poble de Boí es pot pujar al Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de St. Maurici. Cal només prendre un taxi jeep des de Boí o bé pujar en cotxe particular fins a l’aparcament La Molina i continuar a peu fins a l’entrada. Allí es pot començar una agradable passejada circular pel Planell d’Aigüestortes seguint un sender ben traçat de pista de terra, entre boscos frondosos de ribera, prats de pastura i còmodes passarel·les per sobre les aigües manses i serpentejants del riu. Aquesta excursió està adaptada a persones amb mobilitat reduïda. Si el dia ho permet també podeu emprendre la pista que puja fins al Refugi de l’estany Llong que es troba a poca distància de l’estany. A mig camí trobareu l’estany de la Llebreta. A la tornada us aconsellem de triar la ruta de la Llúdriga que segueix el curs del torrent. Passareu pels esgraons del Salt de l’Esperit on els salts d’aigua brava es combinen amb els corresponents gorgs verdosos i profunds. No cal dir que l’entorn és privilegiat, accessible, obert, verge, reconfortant i una autèntica simfonia pels sentits.

Caldes de Boí

Per arrodonir l’excursió, suggerim d’arribar-vos fins a Caldes de Boí i visitar el Balneari de Caldes de Boí. El paratge és fascinador i de fronda verdíssima. Si us animeu podeu remuntar fins al fons de la vall on hi ha el llac (pantà) de Cavallers amb el Mirador de la presa que proporciona una vista perfecte de l’amfiteatre muntanyós i rocallós al nord i la vall de Boí boscosa i verda al sud.

Allotjament

Hotel Manantial – Balneari Caldes de Boí (Caldes de Boí) ****
Hotel Cotori (Pont de Suert)***

Visita Literària!

6. Vielha

Què veure?

Prosseguireu el vostre periple pirinenc, retornant a Pont de Suert i prenent la carretera N 230 que us portarà a la Val de Vielha, després de travessar el túnel de Vielha (5,2 kms).

Vielha, a 980 m d’altitud, és la capital (3.000 habitants) de la Val d’Aran amb personalitat i idioma propis (l’Aranès és una varietat gascona de l’occità). Culturalment és un país occità amb un aspre relleu muntanyenc però amb prats assolellats a mitja altura, pastures grasses, cultius, fonts termals i recursos forestals abundants. El riu Garona, amb les aigües del seu afluent el riu Nere, travessa la capital i la Val d’Aran. Sens dubte l’església parroquial de Sant Miquel és l’edifici amb més riquesa històrica (Porta, Torre, Retaule, Orgue i Baptisteri). Construïda al llarg de diverses èpoques (s. XII – XVII). El Crist de Mijaran és la peça religiosa més preuada de la Vall. Es tracta d’un bust de Crist que formava part d’un grup escultòric d’estil romànic, de fusta policromada, anomenat “Davallament de la Creu” de proporcions naturals i propi de les contrades del Pirineu. Si voleu aprofundir en la història podeu visitar la Torre del General Martinhon (s. XVIII) on es troba actualment el Museu Val d’Aran. Al poble de Les (23 kms de Vielha) podeu visitar la interesant piscifactoria de l’empresa Nacarii que produeix caviar d’esturions d’origen rus.

Si teniu ganes de fer alguna excursió boscana, us suggerim dues alternatives:

Uelhs deth Joeu a Artiga de Lin

Cal prendre la carretera de Vielha a França (N 260) i a 9 kms trobareu la indicació d’Artiga de Lin. Cal seguir-la i recórrer 9 kms de pista secundària però asfaltada que us portarà a un indret bellíssim per contemplar la muntanyes, el bosc frondós i el curs del torrent fragorós que neix allí amb força (Uelhs deth Joeu). L’aigua procedeix de la zona de l’Aneto, s’infiltra al Forau d’Aigualluts (vessant mediterrània) i reaparaeix amb força aquí a Uelhs deth Joeu (vessant atlàntica). Paratge ideal per fer-hi un pícnic familiar fins que us atrapi alguna inevitable i refrescant gotellada de muntanya!

Saut deth Pish

Cal prendre la carretera de Vielha a França (N 260) i a 6 kms arribareu a Pont d’arròs. Allí trobareu la indicació de Saut deth Pish. Cal seguir-la i recórrer uns 12 kms de pista secundària però asfaltada que us portarà a una cascada doble que forma uns gorgs profunds que imanten la mirada. Paratge molt fotogènic i apte per a debats de caire filosòfic!

Altrament, a la Val d’Aran tothom us recomanarà d’armar-vos de fervor alpinista i fer els Estanys de Colomèrs, un conjunt d’estanys (48 en total!!) dins i al voltant del Circ de Colomèrs o conjunt abrupte de cims o Tucs disposats en forma de cercle amb canals de fort pendent. Hi ha una ruta de senderisme que fa el recorregut en unes 3 hores i un desnivell de 600 m. Per fer-lo cal arribar a Salardú per la carretera C 28 des de Vielha i d’allí pujar per la vall d’Aiguamòg fins a Tredòs i Bahns de Tredòs. Allí cal deixar el cotxe i pujar en taxi de muntanya fins al Refugi Colomèrs a 2.135 m d’alçada. Allí podeu començar la vostra expedició total o parcial… i gaudir de la natura més primigènia i salvatge! Podeu posar-vos a proba i banyar-nos en algun llac: és molt saludable! Visiteu la web de l’Ajuntament: www.vielha-mijaran.org

Allotjament

Hotel El Ciervo (Vielha) **
Hotel Eth Solan (Vielha) ***
Hotel Eth Pomer (Vielha) *** www.hotelpomer.com
Hotel Albares (Vielha) ***
Hotel Petit Lacreu (Salardú) ***
Hotel & Spa Casa Irene (Arties) ****

7. Espot

Què veure?

Tard o d’hora retornareu, esllomats potser però satisfets, al vostre punt de partida a Salardú i reprendreu el vostre viatge per la carretera C 28 remuntant el port de la Bonaigua i després seguint la carretera C 13 en direcció a Llavorsí. Haureu entrat a la comarca del Pallars Sobirà. El descens del Port de la Bonaigua és una ziga-zaga espectacular que us permet d’admirar des tots els angles la variada geologia i la botànica de la Vall d’Àneu. Cal prendre-s’ho amb calma i tot té el seu premi!

Abans però d’arribar a Llavorsí, trobareu el vilatge de la Guingueta i a continuació seguireu la ribera del pantà de Torrassa. Tot seguit trobareu la cruïlla amb la carretera LV 5004 en direcció a Espot i la seguireu.

Espot és un petit poble pirinenc amb una torre de guaita medieval i un pont romànic sobre el riu Escrita. Es, però, sobretot una porta d’entrada al Parc Nacional d’Aigües tortes i Llac de Sant Maurici. Cal llogar un jeep-taxi que us porti fins al llac de Sant Maurici perquè no és permès el pas als cotxes particulars o bé pujar amb cotxe fins a l’aparcament habilitat i acabar de pujar a peu. Allí podreu contemplar un dels llocs més esplèndids, formidables i bells del Pirineu català. Us sentireu molt petits davant les immenses, majestuoses agulles rocoses dels dos Encantats, el Gran (2.747 m) i el Petit (2.738 m), però fascinats pel mirall pla, plàcid i verdós de les aigües de l’estany de Sant Maurici. Aquí podeu fer el sender del Mirador de l’Estany que comença per un corriol a la riba dreta i travessar el bosc perfumat d’avets i bedolls fins arribar a la cascada de Ratera fragorosa d’aigua que s’estimba per una tartera de pedres cantelludes, pujar a l’estany de Ratera i finalment aconseguir el Mirador de l’Estany estratègicament situat per copsar d’una sola envista la totalitat de l’escenari geològic: l’estany, el bosc i les crestes feréstegues dels Encantats. I com a música de fons, la remor de l’aigua us acompanyarà sempre. Aquí podeu o bé seguir endavant per completar la volta a l’Estany i tornar al punt de partida per l’altre costat de l’Estany o bé retornar per on heu vingut. La ruta circular completa és de gairebé 7 kms i unes 3 hores de durada. Visiteu la web de l’Ajuntament: www.espot.cat

Llavorsí

Després de l’excursió, reprendreu la carretera de retorn a la C 13 fins arribar a Llavorsí.

Llavorsí és un petit vilatge del comtat de Pallars on es produeix l’aiguabarreig dels rius la Noguera Pallaresa i la Noguera de Cardós. I és la cruïlla de la Vall d’Aneu, la Vall de Cardós i la Vall Ferrera, molt concorregudes pel turisme excursionista.

Allotjament

Hotel Roca Blanca (Espot) ***
Hotel Saurat (Espot) ***
Hotel Roya (Espot) ***
Hotel Spa Riberies (Llavorsí) ****
Hotel Pessets (Sort) ***

8. Sort

Què veure?

A Llavorsí seguireu per la carretera C 13 en direcció a Sort seguint sempre el curs del riu La Noguera Pallaresa.

Sort és un poble de 1.500 habitants, alegre, assolellat, molt visitat pel turisme de pas cap al Pirineu i pel turisme amant dels esports aquàtics d’aventura, com el ràfting aprofitant les aigües braves del riu.

A 10 minuts de Sort, en el poblet de Pujalt és molt recomanable la visita a un curiós i completíssim Museu de les Papallones de Catalunya. Amb més de 4.000 exemplars exposats, podreu conèixer no tan sols quines són les espècies catalanes i la seva biologia, sinó també detalls sobre el mimetisme, el dimorfisme sexual, geogràfic i estacional, relacions amb els altres insectes, simbiosi i adaptacions al medi.

Des de Sort, seguireu direcció sud per la carretera N 260 i us parareu a Gerri de la Sal, un poblet d’origen medieval, que disposava d’unes salines importants. Allí cal fer una visita al Monestir de Santa Maria, declarat Bé cultural d’interès Nacional (Monument històric) documentat ja al s. IX (Carta fundacional datada del 807). De grans dimensions, havia tingut un vastíssim patrimoni i domini. Destaca el singular campanar d’espadanya de tres pisos.

Seguireu el vostre itinerari per la carretera N 260 i arribareu al congost dels Collegats que és el pas natural entre la comarca del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. Es una entalladura o falla natural oberta entre altíssimes parets de roca calcària de tons vermellosos d’uns 5 kms per on s’escola el riu Noguera Pallaresa cap al sud. L’afrau és impressionant. Si us desvieu per la carretera vella podreu parar-vos i admirar el barranc anomenat l’Argenteria que és un surgència d’aigua a les parets que ha format travertins humits voluminosos i lluents. L’Argenteria va inspirar als poetes nacionals Jacint Verdaguer i Joan Maragall i es diu que l’arquitecte Antoni Gaudí s’hi va inspirar per dissenyar la Pedrera de Barcelona…!

Un cop vistes aquestes meravelles arquitectòniques i geològiques anireu descendint per les valls pirinenques per la carretera N 260 fins a retornar a la Pobla de Segur i després per la carretera C13 cap a Tremp i finalment a Balaguer on podreu considerar acabat el vostre Itinerari Pirinenc. Bon viatge i bona sort! Visiteu la web de l’Ajuntament: www.sort.cat

Descarrega’t l’itinerari complet

Lleida

“Si us digués que Lleida és una ciutat grisa, no estaria descobrint res d’extraordinari, perquè tothom li reconeix la boira que al capvespre atapeeix la plana fins a escanyar-la en un món d’irrealitat, com si tot deixés d’existir, i que s’escampa arreu i s’amorra al vidre de la finestra de casa i ens contempla en silenci, de fit a fit, com si ens jutgés per alguna cosa que hem fet malament. Però és que no es tracta tan sols de la boira: són les façanes, el ciment exagerat de places i carrers, la falta de colors pels racons de la ciutat. Potser només la Mitjana, els ponts, el riu, la Seu Vella, i alguns indrets més, funcionen de murs en el nostre baluard de bellesa, que la resta d’elements miren d’assetjar i aniquilar.

I després hi ha la nit de Lleida, aquesta nit gelosa que empeny els lleidatans al recer de la llar, com si a fora hi hagués un bosc sense clarianes i ple de xacals famolencs udolant-nos. Fa poc vaig llegir un article de l’Enric Sòria en què afirmava que Barcelona és una ciutat fosca a la nit, en comparació amb Madrid o París, on els carrers estan il·luminats i conviden a passejar-hi, a anar als cafès, a aixecar una tertúlia gloriosa, a sentir-nos vius i únics en un oceà de colors. A Lleida aquesta foscor és ja inexpugnable i trobo que no hem sabut construir una nit artificial que sigui digna dels colors que ens ofereix la llum llatina que ens guia durant el dia, una llum que espurneja sobre les grises pedres lleidatanes com si la ciutat, per un moment fos tota de gel.

Vaig pensar en això dels colors davant d’uns quadres de Raoul Dufy, en una exposició sobre els fauvisme a la Pedrera de Barcelona, dues estampes de la platja de Saint-Adresse de principis de segle (passat) que captiven pel blau plastilina del mar, pels cels verdosos i pel vent que la tela reflecteix amb una precisió i una bellesa que sembla que l’aire et bufi a la cara. Aquella lluminositat tan fauvista, també és la nostra, però un país poc donat a la intensitat s’ha encarregat de matisar-la i ennuegar-la fins a fer-ne un intricat laberint d’impureses i de dubtes.

De vegades m’agafa per pensar que aquest baf de vapor que ens surt per la boca al respirar quan sortim al carrer un dia d’hivern és la boira mateixa, la grisor mateixa, que se’ns ha instal·lat a l’ànima i anem traient a poc a poc. Perquè la llum és com el cop de cisell de l’escultor sobre la pedra: ens modela amb discreció allà on ens trobem, ens defineix el caràcter, ens revolta o ens deprimeix, com la pluja o les olors. Com una carícia.

Lleida és el carrer Major a mitja tarda, però també a les deu de la nit, quan hi caminem i els talons semblen trons d’una terrible tempesta. Lleida és un far rere la boira.”

Font: MARTÍNEZ, Txema. “Lleida la grisa”, dins Les cendres. Editorial Moll. Palma, 2005. Pàgs. 31 i 32.

El Pont de Suert

“M’he capbussat en aquestes boires de lluny quan creuava el pont sobre la Noguera Ribagorçana, abans d’enfilar la pista que puja a Sirès, i mentre buscava, al capdamunt de la vall, el campanaret del poble que es veu des de Pont de Suert. Explica el mestre Coromines que Suert, com Sort, vol dir pont en la llengua prellatina que correspongui, amb la qual cosa Pont de Suert fa una sonora redundància: pont del pont. Un detall lingüístic que accentua la funció històrica de lloc de pas que, per un grapat d’anys, va tenir el pont penjat amb cordes que es va endur la riuada de 1963. El van substituir pel que acabem de passar, només per a vianants, i n’han fet un altre, riu avall, pels vehicles de motor. Té solidesa aquest pont nou, però trobo que li falta la misteriosa personalitat de l’antic, aquella fragilitat que m’espantava, d’infant, quan el sentia cruixir insegur i notava com ballava sobre les aigües valentes d’un Noguera revingut per les pluges de la primavera i el desglaç de l’estiu.

Som quatre, i la drecera dels horts ens enfila per una geometria de petites parcel·les amb cavallons arrenglerats, files de mates d’enciams i de bledes, taules vegetals amb les puntes escabellades de les cebes i els raves, i canyes arrenglerades, clavades a terra, per on enfilen eles mongeteres i, encara incipients, les mates de tomaquera de maduració tardana. Una séquia de joguina corre ran de camí i es dessagna en petits reguerots que entren al clos dels conreus entre tanques de pedra, en els horts de tradició més noble, i altres de deixades estètica que aprofiten somiers abandonats per

tancar la propietat i ho acaben de guarnir amb portes velles i bidons de gasoil. Aquí i allà es veuen mitja dotzena de cirerers tardans i, vora del barranc que baixa de Sirès, un noguer majestuós amb les nous verdes a punt per macerar la ratafia, ara que s’acosta Sant Joan.

[ . . . ]

Hem deixat un cotxe a Bonansa i hem vingut amb l’altre fins a Pont de Suert amb la intenció de conrear la nostàlgia trescant camins del passat: arribar a Sirès, seguir per Espolla i Gavarret, i fer cap a Bonansa pels volts del migdia.

Hi devia passar tres o quatre estius de la infantesa, entre Sirès i Espés, però només en recordo un parell que van caure, si ho compto bé, entre els meus set i vuit anys. El caminet per on pujàvem amb la ruca i l’oncle Tonyo s’ha convertit en un pista ampla que es pot transitar amb cotxe. Per la banda del barranc, creixen esteses d’espígol i espernallac que no ha florit encara i, ran de muntanya, mates de neret en flor sota de les quals apunten els nabius. Com abans, la pista cola sota d’un sifó de l’Enher –que recordava més gran-, s’arrapa al tossal de Miravet i guanya alçada per un tirat de llaçades, però mentre la vall estreny i el torrent queda cada cop més fondo. Fins que al cap d’una hora, a la sortida d’un revolt Sirès ens ve a l’encontre des de dalt d’un morrot granític, com una estampa de pessebre a l’altre costat del barranc.”

Font: CÒNSUL, Isidor. En el nom del pare. Memòria d’Espés. Quadern de les cadolles. Fraga-Calaceit, 2004. Pàgs. 41-41