Itinerari 2

MARESME - MONTSENY (250 km)

Comarques: El Maresme / La Selva / Osona / El Vallès Oriental

En aquest Itinerari fareu un viatge de mar i muntanya. Travessareu la comarca del Maresme i després pujareu a trepitjar el massís del Montseny. Un perfecte combinat visual i sensorial de mar i muntanya. Es tracta sobretot de captar els paisatges visualment amb una curiositat positiva, genuïna, primària. Resulta fascinador constatar que una superfície de país tan petita pugui oferir una diversitat tan gran de quadres de marina, de botànica mediterrània i alpina, d’agricultura (horta), de muntanya, de camins, de formes de societat humana…

1. Blanes

Què veure?

Us situareu a Blanes, portal de la Costa Brava, per començar el vostre Itinerari actual perquè és justament aquí on es produeix un canvi de costa fàcilment apreciable. Al sud de Blanes hi ha la desembocadura del riu Tordera i allí comença el litoral més o menys rectilini, generalment baix, que arriba fins al turó de Montgat i s’anomena El Maresme. En realitat la comarca del Maresme és una unitat geogràfica que inclou la serralada prelitoral anomenada Montnegre i el Corredor (Parcs naturals), coberts d’exuberants boscos mediterranis, i els pendents ondulants que baixen suaument fins a morir en els arenys marítims. Cerqueu informació d’aquest Parc a la Xarxa de Parcs naturals de Catalunya: www.parcs.diba.cat

Arran de mar hi ha les poblacions més denses tant residents com turístiques. La comarca del Maresme conté una elevada densitat humana (gairebé 400.000 habitants en uns 400 kms2) concentrada majoritàriament en les poblacions del litoral. Si la contempléssiu des del mar, veuríeu una ratlla gairebé ininterrompuda d’urbanització humana fins a Barcelona. A la costa es concentren també les principals vies de comunicació (Autopista i ferrocarril) i això fa que la connexió dels pobles amb les platges sigui una mica incòmode i engabiada.

2. Sant Pol de Mar

Què veure?

Preneu la carretera N II des de Blanes i travesseu Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Calella i finalment proposeu-vos arribar a Sant Pol de Mar. Observareu, fins a Calella, una gran densitat urbanística, vella i nova, de construcció un xic anàrquica i de gustos un xic aleatoris, combinada amb algunes extensions de conreu d’horta i extenses pinedes mediterrànies. A Calella, sobtadament, la plana es torna mur de muntanya que mor a mar en forma de penya-segat. Hi ha el Far de Calella. A Sant Pol de Mar, deixareu la Carretera N II i prendreu la carretera secundària BV 5128 que us farà passar per poblacions més modestes (Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt) i us oferirà bellíssims panorames sobre les terres baixes i el mar. A Arenys de Munt preneu la carretera C 61 que baixa directament a mar seguint el curs de la riera fins a Arenys de Mar. Aquesta Riera parteix en dues parts els massissos del Parc natural de Montnegre i el Corredor. La banda nord (Montnegre), la més gran, és més abrupte, salvatge i coberta d’espessos boscos mediterranis de pi mentre que la banda sud (El Corredor) ofereix un relleu més suau i amable que afavoreix el conreu agrícola.

Aquests massissos formen unes conques o rieres curtes i de cabal estacional esporàdic, sobtat i a vegades violent i devastador. Les rieres més extenses que travesseu en el vostre periple són les d’Arenys de Munt/Arenys de Mar, Sant Pol i Pineda. Els pobles del Maresme estableixen les seves famoses Rambles a la vora de les seves també famoses Rieres ombrejades amb rengles de plataners centenaris. Aquestes Rieres – Rambles són autèntics eixos de comerç, d’entreteniment i d’intensa vida social. Visiteu la web de l’Ajuntament: www.santpol.cat

3. Arenys de Mar

Què veure?

Arenys de Mar (15.000 habitants) val una visita. Entrareu per un amplíssima Avinguda que en realitat es la Riera coberta convertida en una vistosa Rambla, flanquejada per dues espesses tirades de magnífics plataners centenaris, en una lleugera pendent en direcció recta cap al mar. El port pesquer d’Arenys és un dels més importants i actius de la costa catalana amb una llaga història marinera. Té una gran flota pesquera que proveeix la subhasta diària de peix. Els calamars i les gambés d’Arenys són molt apreciades. També té un important port esportiu i unes drassanes amb un brillant historial de construcció de velers de comerç i passatge que feien les Amèriques en el s. XIX des de la costa catalana.

El nom de Salvador Espriu, un dels gegants de la poesia catalana moderna, va unit al nom d’Areny de Mar i a la mitificació del seu cementiri de Sinera. Més informació a la web de l’Ajuntament: www.arenysdemar.cat

Allotjament

Sa Voga **** (Arenys de Mars)
Rusticae Hotel Vila Arenys ****(Arenys de Mar)
Relai du Silence Castell de l’Oliver **** (Sant Vicenç de Montalt)
Can Mora de Dalt *** (Sant Vicenç de Montalt)

4. Canet de Mar

Què veure?

Després, us dirigireu al proper vilatge de Canet de Mar de patró similar, amb la seva Riera – Rambla característica si bé d’unes proporcions molt més modestes que la d’Arenys de Mar. A Canet de Mar (12.000 habitants), si professeu alguna admiració per l’arquitectura Modernista, haureu de fer homenatge al gran arquitecte Lluís Domènech i Montaner en la seva Casa Museu. Tot i haver nascut a Barcelona (1849) va passar llagues temporades d’estiu a Canet i és aquí on va dirigir la construcció del seu domicili estiuenc, l’Ateneu i la Casa Roura a més de dissenyar algunes de les seves obres més creatives construïdes a Barcelona (El Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau, entre d’altres). També mereix una menció el seu disseny de la reforma del Castell de Santa Florentina a les afores de Canet de Mar. Aquest Castell és privat però està obert al públic en visites guiades. És un compendi genial dels somnis creatius del Modernisme en aquest cas projectats sobre un ambient Medieval. Es una meravella d’enginy, creativitat, originalitat i somnis desbordants… No us el perdeu! Més informació a la web de l’Ajuntament: www.canetdemar.org

5. Horta del Maresme

Què veure?

A continuació, haureu de retornar a Arenys de Mar i prendre la carretera C 61 i travessar els massissos de Montnegre i el Corredor per la conca o Riera d’Arenys de Munt i Vallgorguina, d’esquena al Maresme, fins a arribar a Sant Celoni a la comarca interior del Vallès Oriental. Es una travessa anguilejant, tranquil·la, que us permetrà fer una darrera síntesi de les realitats del Maresme incloent-hi una consideració de gran importància: Els vessants suaus del Maresme són, juntament amb l’horta del Llobregat, un gran rebost de Barcelona, d’ençà que a primers de s. XX aquestes terres pobres i sorrenques, van convertir-se en terrenys de regadiu. El benefici de l’aigua i la contribució del clima humit i suau d’aquest litoral van permetre el conreu intensiu (hivernacles), en minifundi, de tota mena de tubercles, llegums i verdures, famosos a tot Catalunya. Les patates de Mataró, la mongeta blanca de Malgrat, els pèsols dolços, les faves saboroses, els tomàquets, el bròquil, les albergínies, les maduixes i maduixots, les roses i els clavells… Si a això hi afegiu els vins suaus d’Alella (D.O. pròpia) i l’oli de les tradicionals oliveres sense oblidar el peix de la llotja d’Arenys, tindreu un quadre ben complert de les possibilitats gastronòmiques d’aquesta agradable, treballadora i lluminosa comarca.

Visita Literària!

6. El Massís del Montseny

Què veure?

Un cop situats a Sant Celoni, preneu la carretera C 35 en direcció nord fins a trobar la carretera comarcal BV 5115 amb destinació Gualba. A la vostra esquerra tindreu les estribacions del massís del Montseny que s’eleva com un bloc gegant de perfil suaument altiu i que arriba a formar tres grans volums de considerable altura: El Turó de l’Home (1.714 m) les Agudes (1.707 m) i el Matagalls (1.671 m) a més de l’altiplà de La Calma (1.200 m). Aquets volums estan solcats de grans valls amb pendents suaus, elegants i frondosos. Mai es escabrós o excessivament abrupte. Es un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus de gran bellesa i biodiversitat que ha inspirat sempre a poetes i artistes, ha encantat a excursionistes i caminadors, ha enlluernat als caçadors de bolets i retratistes, ha fet llevar d’hora a motoristes i ciclistes i ha despertat l’admiració i la gana a la resta dels mortals. És Parc Natural protegit des de 1977 i Reserva de la Biosfera (UNESCO) des de 1978. Té una superfície de 31.000 ha que cobreix el perímetre del massís aproximadament a partir de la cota dels 700 m. El massís del Montseny s’enlaira com una majestuosa illa entre les planes de les comarques del Vallès Oriental, Osona i La Selva. Cerqueu informació d’aquest Parc a la Xarxa de Parcs naturals de Catalunya: parcs.diba.cat i a la web: www.turisme-montseny.com.

Visita Literària!

7. Gualba

Què veure?

Arribats a Gualba (840 habitants), poble lluminós, voltat de frondosos boscos, arbredes i avingudes de plataners, ric d’aigua, situat en una tranquil·la vall als peus del Montseny, podeu considerar la possibilitat d’entrar al Parc Mediambiental de Gualba sigui per fer-hi un pícnic familiar sigui per fer una agradable excursió resseguint la riera de Gualba gaudint del seu prodigiós bosc de ribera. El segon kilòmetre de trajecte és un corriol costerut i més salvatge que s’enfila fins a una trona anomenada el Mirador. Allí és pot veure uns salts d’aigua espectaculars relliscant per unes immenses rescloses de granit que són els contraforts del Montseny. Aquesta Riera prové de la Riera de Sta. Fe en ple Montseny. Aquestes Rieres són estacionals i depenen de la pluviometria del Montseny. A l’estiu baixen més seques que a la tardor i primavera. El Parc és ampli, familiar, ben equipat, agradable i d’entreteniment assegurat. Visiteu la web de l’Ajuntament: www.gualba.cat

8. Castell de Montsoriu

Què veure?

A continuació, repreneu la carretera C 35 fins a trobar el trencant de Breda (GI 552) que us portarà, un cop travessat el lluminós poble de Breda, fins a la carretera de Fogueres de Montsoriu. Breda és un altre amable poble als peus del Montseny, famós per la seva extraordinària producció artesana d’objectes de terrissa i ceràmica. La vostra destinació, però, és la visita al superb castell gòtic de Montsoriu penjat dat d’un elevat turó visible des de Breda. Seguireu doncs la carretera de Fogueres de Montsoriu uns 2,8 kms, asfaltats però sense senyalitzacions. Al coll de Castellar haureu de deixar el cotxe a l’aparcament i fer una pista forestal de 2,8 kms que us portarà al Castell. La seva elevada posició sorprèn la nostra vista i ens fa preguntar com podia viure una societat humana allà dalt. Hi ha llegendes (o realitats?) que suggereixen que hi havia uns túnels que el comunicaven amb la costa…Bellament rehabilitat, permet visites guiades o lliures. Els murs, torres, merlets, patis i estances ofereixen una formidable estampa de fortalesa inexpugnable i una vistosa atalaia d’observació dels boscos i paratges que l’envolten. Consulteu la web: www.montsoriu.cat

9. Arbúcies

Què veure?

Retornareu per la mateixa carretera fins a trobar el trencant de la carretera GI 552 que us portarà a Arbúcies (5.200 habitants) seguint la Riera, alegre, fresca i ombrejada d’un abundós bosc de ribera. Arbúcies es troba al fons d’una llarga i ampla vall que separa el Montseny de la mata boscosa de les Guilleries. Arbúcies és un altre poble carregat d’història, però sobretot envoltat de boscos prodigiosos. Sobretot mireu de trobar una estona per passejar la Riera amunt per un sender urbà de 2 kms ombrejat pels plataners, oms, verns i freixes. La Riera és estacional i depenent de la pluviometria baixa més abundant o més escassa d’aigua. Però sempre us hi trobareu a gust, com s’hi trobava ben a gust i inspirat el pintor Santiago Rusiñol quan hi anava els estius a pintar la Riera i els jardins dels seus amics d’Arbúcies. Potser podeu cloure la vostra estada amb una visita a La Gabella (Museu Etnològic del Montseny). Visiteu la web de l’Ajuntament: www.arbucies.cat

10. Espinelves

Què veure?

Ara, us proposem de prendre la carretera nova GI 550 que uneix Arbúcies amb l’Eix transversal de Catalunya (C 25). Seguireu la C 25 fins al poblet d’Espinelves. Aquest trajecte us permetrà veure en la justa perspectiva l’alterós puig de les Agudes en forma de Fujiyama català i el seu amplíssim vessant que mostra el bosc típic de cada alçada: roquissar granític al cim, immenses extensions de faigs i avetoses a mitja muntanya i roure i alzines a les bandes baixes. L’espectacle és majestuós i imanta la vista. No cal dir que depenent de l’estació de l’any, la paleta de colors varia d’una manera sorprenent.

Espinelves és un petit vilatge de 200 habitants que us apareix de sobte quan entreu a la comarca d’Osona. La seva església amb absis, nau i campanar del més pur estil romànic llombard ens recorda la vall de Boí al Pirineu. A 750 m d’alçada, el seu entorn ens transporta als gran boscos d’avetoses del centre d’Europa. La seva Fira anual de l’Avet és coneguda arreu de Catalunya. En aquest poble us proposem de perdre una agradable estona passejant pel circuit de l’Arborètum de Masjoan on podreu veure i tocar la major concentració d’arbres monumentals de Catalunya (fins a 58 espècies diferents de coníferes, autòctones i exòtiques), plantats per Marià Masferrer entre 1860 i 1911. Inefable, corprenedor, fotogènic, relaxador… Visiteu la web de l’Ajuntament: www.espinelves.cat

11. Viladrau

Què veure?

D’Espinelves us dirigireu cap a Viladrau per la carretera GI 543 que serpenteja entre conreus, prats i boscatge frondós.

Viladrau, un prodigiós poble petit de 850 habitants a una alçada de 821 m, és una meca turística tot l’any per la seva privilegiada situació a davant del cim de Matagalls i envoltat de “la gamma de verds més fascinadora del país” en opinió de l’escriptor Josep Pla. Allí us podeu adreçar a l’Espai Montseny que és un Centre d’informació i interpretació on us faran propostes d’excursions, senders, voltes i passejades adaptades a tots els gustos i possibilitats físiques. Visiteu la web: www.viladrauturisme.cat. Aquí teniu alguns exemples plausibles que parteixen del poble de Viladrau:

El Pont i el Gorg del Molí

25 minuts recorregut circular, a peu. Sortint de Viladrau per la carretera GI 520 en direcció a Vic, trobareu aparcament a 2 kms a davant del restaurant anomenat La Solana del Molins. Allí comença la rondonnée entorn de la Riera Major de Viladrau.

Les Paitides pel Turó dels Sis avets

30 minuts recorregut circular, a peu. La font de les Paitides és coneguda a tot el Montseny. Les paitides són unes joves i belles donzelles d’ulls blaus que apareixen i desapareixen de l’aigua… Cal sortir de la plaça Major del poble.

Els Castanyers d’en Frigola i el Pla de Malataup

1h 35 minuts recorregut circular, a peu. Comença també a La Solana del Molins com l’excursió 1. Es el camí de l’ermita de la Mare de Déu de l’Arola. Aquesta excursió us permetrà trepitjar preciosos i immensos boscatges de roures, alzines i sobretot dels monumentals castanyers del torrent de l’Arola. Continuant aquest camí podreu arribar fins al cim de Matagalls…

Els castanyers i les castanyes d’aquesta part del Montseny (Viladrau) tenen molta anomenada, tant pel magnífic aspecte dels arbres com per la qualitat dels fruits. Per això, si us interessa aquest tema gastronòmic, podeu fer una parada a un indret anomenat Centre de Manipulació de la Castanya, al Km 4 de la carretera GI 520 sortint de Viladrau. Allí us assabentareu de la història dels castanyers al país, de la botànica i de la fusta i de les mil i una maneres de combinar la castanya per fer-ne productes comestibles exquisits i temptadors. Just al costat no perdeu la ocasió, tot passant, d’admirar un vella bella masia privada, anomenada Mas Vidal. La cara a migdia amb tres pisos de barbacanes immenses aguantades amb arcades de pedra fa una estampa de contrapunt perfecte amb la magnífica botànica que l’envolta.

Allotjament

L’Hostal de la Glòria *** (Viladrau)
Hotel Xalet La Coromina *** (Viladrau)
Hotel Sant Marçal **** (Viladrau)

12. Sant Marçal

Què veure?

Ara doncs, seguireu la vostra descoberta del Montseny prenent a Viladrau la carretera GI 543 fins al trencant de la GIV 5201 en direcció al Coll de Sant Marçal. Aquesta via passa pel vessant nord i nord-est de les Agudes i permet un angle de visió total sobre les masses boscoses del vessant immens. Al cap de pocs kilòmetres arribareu al Coll de Bordoriol on hi ha una cabana i panells d’informació. Es un punt excel·lent per fer el sender SL 82 que us portarà amb facilitat al cim del Matagalls. Seguint per la GIV 5201 arribareu al coll de Sant Marçal on és normatiu deturar el vehicle i, després de contemplar el conjunt monumental de St. Marçal (Monestir romànic benedictí documentat ja el 1053), anar a prendre a pocs metres l’aigua fresca i regalada de la Font Bona, quintaessencia del Montseny, i font de naixement del riu Tordera, voltats d’unes fagedes que magnetitzen els sentits. Allí, gravat en una pedra dreta al costat de la font, llegireu un vers del gran poeta i apassionat del Montseny, Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) que en el seu llibre “La muntanya d’ametistes” ens ha deixat el retrat líric de tots i cada un dels racons del Montseny amb una sensibilitat poètica, coneixement del país i apassionament insuperables. També veureu la Taula dels 3 Bisbes, de granit, la qual segons la tradició, els bisbes de Girona, Barcelona i Vic podien trobar-se i seure sense que cap sortís de la seva Diòcesi.

Des del coll de Sant Marçal us podeu plantejar seriosament el repte de pujar o bé el Matagalls seguint el GR 5.2 o bé les Agudes seguint el mateix GR 5.2 en sentit contrari. La durada de l’anada-tornada de cada una no sobrepassa les 4 hores. Durant la pujada, veureu o trepitjareu els principals boscos europeus: pinedes i suredes a les cotes baixes, alzinars i rouredes a les cotes mitjanes, fagedes i avetoses a les cotes altes i prats alpins i roquissars angulosos i pelats als cims. Un cop al cim, us sentireu a dalt de la torre d’homenatge del gran castell que és el Massís del Montseny amb magnífiques vistes de circumferència completa.

13. Santa Fe de Montseny

Què veure?

Tan si heu fet el cim com si no, us proposem de seguir la carretera BV 5114 en direcció a Santa Fe de Montseny. Santa Fe és una ermita o capella d’origen romànic al costat de l’hotel Santa Fe i el pantà construït a primers del s. XX per aprofitar l’aigua de la Riera de Santa Fe i produir energia elèctrica pel nou Hotel. La fageda que l’envolta val el viatge. En cada estació de l’any produeix un tapís de coloracions rutilants, somniades que fan el paradís de pintors, poetes, fotògrafs i plebeus en general… A peu de carretera, en el trencant de Sta. Fe, hi trobareu el Punt d’informació de Can Casades amb unes magnífiques sequoies que fan de sentinella a l’entrada. Visiteu la web de l’Ajuntament: www.montseny.cat

14. El Brull i Collformic

Què veure?

Seguireu el vostre Itinerari retornant per la mateixa carreters BV 5114 fins a Viladrau, allí prendreu la carretera GI 520 fins a trobar el trencant de la carretera BV 5303 que seguireu fins a Seva a la comarca d’Osona. Allí prendreu la BV 5301 en direcció al Brull. Aquesta carretera serpentejant de muntanya és el segon eix travesser del massís del Montseny pel port de Collformic. Feu-la sencera, si us abelleix, amb les oportunes estacions de parada i descoberta que us proposem.

El Brull és un municipi de 250 habitants que fa de porta d’accés al Parc del Montseny venint d’Osona. Tot passant, veureu l’església parroquial de Sant Martí del Brull, isolada entre prats i turons. L’absis i l’estructura exterior de la nau són un magnífic exemple de l’estil romànic llombard del s. XI. L’absis està ornada amb una teoria d’arquets amb finestres cegues i falses columnes d’embelliment, tota de pedra rogenca pròpia d’aquest vessant del Montseny. L’interior contenia uns frescos romànics del s. XII que ara s’exposen al Museu Episcopal de Vic. Visiteu la web de l’Ajuntament: www.elbrull.cat

Seguireu el vostre camí, travessant immensos boscatges d’alzines de color verd fosc, fins al port de Collformic (1.145 m). En aquesta popular cruïlla us proposem dues alternatives excursionistes, abans de continuar pendent avall fins a la fi del vostre Itinerari (St. Esteve i Sta. Maria de Palautordera):

El Matagalls (1.671 m)

Des de Collformic puja un sender que arriba sense complicacions al cim del Matagalls. La vista des del cim és impagable!.

El Pla de la Calma

De Collformic surt també una pista forestal (GR 5) en un estat regular de conservació, apta per a vehicles, que travessa les ondulacions del Pla de la Calma a uns 1.200 m d’alçada. Es una extensió de landes o terreny arbustiu cobertes de bruguerola, falguera, boix i garrigues. Alteroses solituds que permeten la contemplació pausada i serena de vastíssims horitzons: els cingles del Bertí, la Plana de Vic, el perfil punxegut de Montserrat, el Pirineu, els cims i algunes fondalades del Montseny. A peu o en cotxe, podreu arribar fins al peu del puig del Tagamanent que és el turó més icònic de la Calma. Finalment haureu de pujar un sender a peu (15 minuts) i arribareu al castell de Tagamanent amb l’església romànica de Sta. Maria ja documentada el 1.009 i en fase avançada de rehabilitació. Des d’aquesta trona de 1.059 m d’alçada veureu als vostres peus la vall del congost, el Vallès occidental i en la llunyania us podreu imaginar la ciutat de Barcelona. En un turó proper podreu fer una pausa en el mas Bellver (s. XI) excel·lent restaurant, i el mas Agustí, un preciós casalot del s. XV reformat i convertit en Museu etnològic local. Feta l’excursió, haureu de retornar a Collformic, punt de partida.

15. Santa Maria de Palautordera

Què veure?

Retorn a la vall. A Collformic emprendreu la baixada cap al pla, seguint el curs sinuós de la carretera BV 5301 que és paral·lel al torrent del riu Tordera. Pel camí trobareu el conegut hotel de muntanya San Bernat al costat de l’ermita del mateix nom. Després arribareu al poblet del Montseny (320 habitants), molt turístic. El riu Tordera baixa ràpid i transparent entre verns i pedruscall. Les vistes del Turó de l’Home i vessant sud del Matagalls són magnífiques.

Finalment planejareu per arribar al fons de la vall. Allí trobareu els dos pobles als peus del massís del Montseny: Sant Esteve de Palautordera (1.600 habitants) i Sta. Maria de Palautordera (7.600 habitants), agradables, acollidors, lluminosos, amb caliu muntanyenc. Consulteu la web de l’Ajuntament: www.smpalautordera.cat

Arribats en aquest punt podeu donar per acabat el vostre Itinerari de mar i muntanya. Depenent de l’hora i els gustos personals suggerim celebrar l’expedició amb una xocolata a la Xocolateria Vallflorida o amb un vermut a Can Pere Punyetes al petit i eixerit poble de Sant Esteve de Palautordera. Bona sort!!

Allotjament

Hotel Husa Sant Bernat *** (Montseny)
Can Barrina *** (Montseny)
Sant Roc (Montseny)
Ca l’Agnès (Montseny)
Can Marc (St. Esteve de Palautordera)

Descarrega’t l’itinerari complet

El Maresme

“Pepet la portava carretera enllà. Amb els seus vuit anys de noi de fora, va pintar-li l’expedició a l’horta de l’oncle, com si fos al tombar de la cantonada. Parlava d’uns presseguers de branques carregades, d’albercoquers dolços com la mel i d’unes taronges com no se’n trobaven en tot el Maresme. Era una horta magnífica –ja la veuria!- amb un xerroteig d’ocells que enamorava i amb un doll d’aigua fresca que no parava mai de cantar. I les papallones!... Veuria també uns nius de formiga i segurament podrien pescar algunes granotes. Pepet hi tenia molta traça. Les portarien al safareig de la torre i a la nit omplirien amb les seves veus aquell silenci profund que embasardia un xic Marianna, acostumada als sons familiars de la ciutat. Però l’expedició havia de estar un secret entre ells dos.

[ . . . ]

I ara anava carretera enllà –quants revolts havien passat?-, seguint apressada –gairebé semblava amb un petit trot- el xicotet, que caminava decidit, segur i impacient d’arribar a la fi desitjada. Un món ignorat s’obria davant d’ella. La carretera pujava ondulant entre vinyes i camps de garrofers. Garrofers i vinyes, en pendissos suaus arribaven gairebé arran de platja. Entre els replecs de les comes verdejaven més intensament uns arbres espessos. Eren les hortes. “L’horta de l’oncle?”, preguntà Marianna. No encara, desseguida hi arribarien. Mentre caminaven Pepet continuava elogiant les excel·lències d’aquell paradís. Pepet sabia un forat en la paret de branca per on penetrar-hi.

[ . . . ]

Pepet no l’havia enganyada. El sol s’endinsava entre les branques per rectes vies de llum. Els insectes embriacs hi passaven brunzents, I, com en un ritme de vals esllanguit i capriciós, les papallones anaven de les feixes als arbres trenant figures efímeres i gracioses, seguint la música de l’aigua que omplia l’ampla safareig. Marianna se sentia corpresa com per un misteri inefable. Amb els ulls i les orelles ben oberts s’emparava àvidament d’aquell nou enfilall de meravelles. I sentia l’estremiment de tot descobridor...

El xicotet s’enfilà com un esquirol per les branques carregades de fruita. No trigà gaire estona a baixar-ne amb la pitrera de la camisa inflada exageradament. S’acostà a Marianna, i d’aquelles alforges improvisades començaren a sortit préssecs vellutats, albercocs de color de mel daurada i taronges rutilants. Amb orgull d’amo i miraments de servidor, posà la fruita davant d’ella, damunt d’unes amples fulles de figuera. I començà el festí.

[ . . . ]

Unes setmanes després, el senyor Joan els convidà a tots per fer un berenar a l’horta. Marianna i Pepet també formaven part de l’expedició. El camí li semblà curt i diferent. I quan passà la porta es trobà dins un món desconegut i vulgar. [. . .]. Berenaren assenyadament, embolcallats en amples tovallons, sense embrutar-se. No inquietaren les granotes. I, quan a hora foscant tornaven a casa pels camins de les vinyes, Marianna, sense adonar-se’n ben bé, sentí la melangia de les coses irremissiblement passades.”

Font: LEVERONI, Rosa. Contes. La Sal Edicions de les Dones. Barcelona, 1985. Pàgs. 37-38-40-41 i 45.

El Montseny

“La Riera Major és, després de la Tordera, de conca més extensa, el curs d’aigua més important adollat dels pròdigs vessants del Montseny, De manera que a escassos quilòmetres dels capçals dels seus primers torrents, la riera ja ha excavat a la roca tot un rosari de gorgs i s’embassa sovint en amples rabejos de fondàries remarcables. En un d’aquets frescals racons, en un gorg de vores eriçades de cantells de roca tallants com ganivets, jo hi vaig aprendre a nedar, amb altres vailets de secà, com les dones d’aigua de la riera ens donaven a entendre. Al mateix indret, un company de vista fina i mà destre havia arribat a pescar truites sota l’aigua amb una inconsistent forquilla de cuina. En raconades més somes, havíem xipollejat de nits, amb fanals de gas, per abastar els saborosos crancs autòctons, en aquell temps encara ben abundants.

[ . . . ]

La riera ens ensenyava a observar els ocells, a preguntar-nos el nom d’aquell arbre d’escorça tan saborosa, a escrutar la història de les estrelles al firmament, a escoltar les nombroses veus que amb nosaltres compartien l’aigua. La riera ens netejava les ferides després de les caigudes de la vella bicicleta rovellada que havíem trobat entre les teranyines de la casa. Ens encoratjava a obrir-nos camí entre la brolla espessa que feia intransitables els flancs del serrat. Ens protegia de les destralades amb que abatíem els verns i les acàcies per alguna construcció robinsoniana. Ens duia a la muntanya mare, per l’abrupte vessant de Sant Segimon, o ens

n’allunyava a empentes, cap a les terres tan diverses de les Guilleries.

De tant en tant, la riera no podia estar-se de mostrar-nos sense embuts el rostre ombrívol dels elements desfermats. Després d’una ferotge tempesta d’estiu, traspassada de llampecs i tremolant de trons rodoladissos, les aigües muntanyenques s’inflaven en un moment, es tenyien d’un roig sangonós i es llançaven curs avall amb un bram espaordidor i amb una exhibició de força que a nosaltres, mirant-ho des de la vora, xops i magnetitzats ens encongia el cor però ens inflamava els tendres esperits.

La riera, decidida a no estalviar-nos cap experiència cabdal, ens va voler enfrontar també amb l’aspre absurditat de la mort. Un d’aquells estius, un infant de dos anys, fill gran de la masoveria de la Fàbrega, va tenir la malaventura de caure en un dels reguerons desviats de la riera i, petit com era, no va saber sortir d’aquell inofensiu indret on l’aigua amb prou fines si arribava al turmell. A l’últim, sense poder fer-se sentir de casa, que era just a quatre passes, s’hi va ofegar. De res no vam servir els esforços i els coneixements dels més grans d’entre nosaltres. Sempre més recordaré la cara lívida i allargada de la mare, una dona jove de figura abrinada i pàl·lida, i el taütet blanc, enterrat al llunyà cementiri de Vilalleons entre els nostres cants ennuegats de marrecs perplexos.”

Font: DESCLOT, Miquel. Muntanyes relegades. Proa. Barcelona, 2004. Pàgs. 19-20.