Itinerari 6

TERRASSA - REUS (210 km)

Comarques: Vallès Occidental /Baix Llobregat / Garraf / Alt Penedès / Anoia / Baix Penedès / Tarragonès / Baix Camp

1. Terrassa

Què veure?

L’Itinerari 6 que proposem arrenca a la Comarca del Vallès Occidental que és una de les més densament poblades de Catalunya (gairebé 1.400 hab./km2). La capitalitat se la reparteixen entre Terrassa i Sabadell. Cal Començar amb una visita a Terrassa, la vella ciutat romana d’Egara.

Terrassa. Aquesta ciutat, com Sabadell, va ser un dels epicentres de la Revolució industrial del s. XIX en el ram de la producció tèxtil sobretot de la llana. Per conèixer aquesta realitat el primer que proposem és visitar el mNACTEC (Museu de Ciència i Tecnologia de Catalunya) que està situat en el cor de la ciutat i dins d’un edifici fabril o “vapor” considerat un dels millors exemples del modernisme industrial català, construït el 1907 per l’arquitecte Lluís Muncunill. Allí es fabricaven teixits de llana en tot el seu procés integral. Allí podreu veure de primera mà què era un “vapor” industrial: carboneres, calderes, xemeneia, màquina de vapor i l’antiga nau de producció d’11.000m2. És impressionant.

Després de veure una industria, serà bo de comparar-la amb alguns exemples de residències privades de l’alta burgesia de l’època. En proposem dues: La primera és La Casa Alegre de Sagrera, reformada el 1911 i convertida en un model d’habitatge burgès terrassenc d’estil eclèctic però dins el corrent modernista. Està perfectament moblada i conté valuoses col·leccions d’art oriental, de pintura, de dibuixos i llegats d’escriptors. És d’una riquesa exuberant i sumptuosa. La segona és la Masia Freixa (1905-1910), envoltada d’un extens jardí que és ara un agradable Parc de la ciutat. L’edifici és de planta rectangular i està revestida per una estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana. Dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill com a residència familiar d’un industrial terrassenc i construïda a sobre de l’estructura de la fàbrica del mateix empresari. Les seves formes parabòliques, el seu color blanquíssim i el seu entorn són d’una gran vistositat.

A la plaça vella hi ha la Basílica arxiprestal de la ciutat d’un estil burgès pompós. Forma part del patrimoni medieval la Torre del Palau, un dels pocs elements conservats de l’antic Castell Palau de Terrassa (s. XII) que és tot un símbol de la ciutat.

Finalment us proposem un meravellós viatge en el temps. Es tracta d’arribar-vos a l’agradable Parc de Vallparadís, travessar el torrent i entrar en un recinte excepcional: La seu de l’antic Bisbat d’Ègara que remunta a l’època visigòtica, les Esglésies de Sant Pere i Sta. Maria (romàniques) i el temple de St. Miquel. També podreu veure el Castell Cartoixa de Vallparadís (s. XII) i que es convertí posteriorment en cartoixa (s. XIV-XV). Visiteu la web de l’Ajuntament: www.terrassa.cat

Excursió a la Mola (Parc Natural de St. Llorenç del Munt i l’Obac)

No podeu deixar Terrassa sense fer una excursió a la Mola que és una de les millors atalaies del Vallès Oriental. Es a prop, és fàcil i la vista és superba, de manera que no teniu cap excusa real. Per fer-ho cal anar a Matadepera (5 kms de Terrassa) per la carretera BV 1221 i un cop allí aparcar al començament del Camí dels Monjos i començar la pujada al cim de la Mola seguint el sender PR-C31 marcat perfectament amb ratlles grogues i blanques. En un recorregut d’uns 3 kms d’ascensió i passareu de 655 m a 1.098 m d’alçada. Sobre la Mola hi trobarem l’antiquíssim Monestir de Sant Llorenç del Munt (s. XI), restaurat. El regal és la vista panoràmica del cim de 360 graus sobre Catalunya. Des del Pirineu (Canigó inclòs) fins al Montseny, tot el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, l’esquena de Barcelona (Parc Natural de la Serra de Collserola), el mar, Montserrat, i naturalment una bella i propera vista de tot el mateix Parc Natural on us trobeu (Sant Llorenç del Munt i l’Obac). Hi ha qui assegura que en dies clars es pot veure l’Illa de Mallorca! La mola és un paratge molt pintoresc, amb tanta vegetació com roca nua.

Allotjament

1900 B&B (Terrassa)
Double Tree by Hilton Hotel and Conference Center La Mola (Terrassa) ****

2. Santa Coloma de Cervelló

Què veure?

Com a segona etapa del vostre Itinerari, suggerim de dirigir-vos al poble de Sta. Coloma de Cervelló per visitar la Colònia Güell i l’Església-Cripta d’Antoni Gaudí. A Terrassa prendreu la carretera C 243c fins a Martorell i allí entrarem a l’Autopista A2 fins a Molins de Rei i després us dirigireu per la carretera BV 2002 a Sta. Coloma de Cervelló. Allí ja trobareu indicada la Colònia Güell, destí de la vostra etapa.

La colònia Güell és un Conjunt històric declarat Bé d’Interès Cultural l’any 1990. És una colònia Industrial tèxtil creada a finals del s. XIX per l’empresari Eusebi Güell. La Revolució Industrial del s. XIX va omplir el nostre país de colònies industrials, sobretot tèxtils, al llarg del curs dels rius capaços de proporcionar energia hidràulica (sobretot El Ter i el Llobregat).La “colònia” era un nucli urbà creat artificialment entorn de la fàbrica de producció que donava feina a centenars de famílies senceres i tutelava la seva vida social i econòmica. Aquesta integració i tutela permetia també allunyar els conflictes socials existents a les grans ciutats.

A diferència de la gran majoria de colònies industrials de Catalunya anteriors, l’empresari Eusebi Güell va procurar dissenyar la seva colònia amb importants millores socials per als treballadors i les seves famílies. Amb aquest fi, va dotar a la Colònia Güell d’equipaments culturals, educatius i religiosos i va imprimir l’estil modernista a les noves construccions. Va encarregar projectes a diversos arquitectes, i singularment a Antoni Gaudí la construcció de l’església. Aquesta colònia va funcionar fins al 1973 en el qual va tancar definitivament. Posteriorment va començar la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l’església, l’antiga cooperativa de consum i la plaça Joan Güell, així com la millora de les pinedes de l’entorn i del camí de Gaudí. Ara és un museu històrico-social a l’aire lliure a l’abast de tothom qui estigui interessat en comprendre la Revolució Industrial d’aquest país i les seves repercussions socials.

La cripta Gaudí. L’església dissenyada per Antoni Gaudí, havia de ser una “maqueta monumental de la Sagrada Família de Barcelona”. Només es va acabar la cripta. Es una joia arquitectònica indescriptible. Cal veure-la. El geni de l’arquitecte es troba en tots els detalls, des de les estructures d’arcs de catenària, les parets amb formes parabòliques i hiperbòliques, fins al disseny estètic del mobiliari, els colors triats, els materials, les arts aplicades als elements simbòlics i ornamentals. Es un espai humaníssim que eleva l’esperit. Espai de contemplació, reflexió, descans i repòs de la nostra atrafegada època. Es una meravella impagable que cal tocar, veure i viure.  Visiteu la web de l’Ajuntament: www.santacolomadecervello.cat

3. Sitges

Què veure?

Sortint de la Colònia Güell per la carretera BV 2002 passareu per St. Boi de Llobregat on prendreu la carretera C 245 (passant per Viladecans i Castelldefels) fins a empalmar amb la C 31 que, resseguint les costes de Garraf, us portarà a Sitges, següent etapa del vostre itinerari. Aconsellem la C 31 per gaudir millor de la vista arran de mar. Haureu entrat en la comarca del Garraf. Les muntanyes del Garraf són un massís de pedra calcària pintoresc, solitari, àrid, escàs d’aigua i vegetació i d’una rusticitat que sorprèn. No és molt alt (664 m el Turó de Montau) però en ser tan a prop de mar, produeix alguns penya-segats impressionants. L’interior del massís és ple de barrancades, coves, “fondos i sots”. Es un Parc Natural de més de 12.000 ha. molt concorregut per senderistes, ciclistes i excursionistes a peu o motoritzats per la seva proximitat a nuclis molt densament poblats (Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès).

Sitges (23.000 habitants) mereix una visita tranquil·la. El perfil de la ciutat de Sitges és inconfusible, gairebé llegendari, barreja de mar i cel blau. El Baluard o punta de Sitges, antic castell i ara nucli antic, amb l’església parroquial de Sant Bartomeu i Sta. Tecla, sòlida, emmurallada , elegant (s. XVII) amb una escala ampla que baixa fins a l’immens platjar de sorra daurada (som a la Costa daurada) i el passeig marítim, llarguíssim, ben proporcionat, enjardinat, vorejat de palmeres i que convida a fer-hi una agradable passejada. El nucli antic és un conjunt monumental que és una joia. Cal visitar el Cau Ferrat, casa museu creat pel pintor i escriptor Santiago Rusiñol que es va enamorar de Sitges i el va posar de moda a finals del s. XIX com a destinació estiuenca entre els seus nombrosíssims amics i coneguts, entre els quals hi havia el coneguts pintors Ramon Casas i Miquel Utrillo. Al costat hi ha el Palau Maricel construït sobre l’antic Hospital de St. Joan, per voluntat del ric empresari i col·leccionista d’art Sr. Richard Deering, de nacionalitat nord-americana que també s’havia enamorat de la llum, les festes modernistes i l’estil bohemi de Sitges. Va encarregar l’obra a l’enginyer i pintor Miquel Utrillo. Va reunir una important col·lecció d’art, sobretot hispànic però l’any 1921 R. Deering es va emportar tot el fons d’art a Amèrica. Va restar el Palau Maricel només, que és ja tanmateix una obra d’art. També el Racó de la Calma. El Museu romàntic de can Llopis mereix també una visita instructiva. Visiteu la web de l’Ajuntament: www.sitges.cat

Allotjament

Estela Barcelona (Sitges) ****
Caliopolis Sitges (Sitges) ****
Avenida Sofia Hotel & Spa (Sitges) ****
Medium Sitges Park (Sitges) ***

Visita Literària!

4. Vilafranca del Penedès

Què veure?

Sortireu de Sitges per la carretera C 32 fins a la intersecció amb la carretera C 15 i us dirigireu a Vilafranca del Penedès, capital de la comarca de l’Alt Penedès.

Vilafranca del Penedès (35.000 habitants) és la Capital del vi. Deixareu enrere el massís del Garraf i entrareu suaument a la comarca del Penedès. A vol d’ocell sembla una plana més o menys inclinada i accidentada amb tots els vessants coberts de vinya. Immenses extensions estan dedicades a aquest cultiu que ha fet famosa la comarca pels seus apreciats vins amb denominació d’origen pròpia (Penedès). Aquest amable paisatge tan mediterrani és molt agradable a la vista. Les vinyes ofereixen un espectacle diferent a cada estació de l’any i produeixen una paleta de colors realment fascinant. Fins i tot a l’hivern quan els ceps estan despullats, la seva linealitat precisa fa una impressió de país ben cuidat i ric, amb moltes cases sòlides i cellers ben construïts escampats pel territori. Al mig s’hi troba la capital: Vilafranca del Penedès, noble ciutat reial amb un important patrimoni històric sobretot medieval, molt ben restaurat. Cal veure el nucli antic o barri gòtic on hi ha la Basílica de Sta. Maria, al costat el Palau Baltà i enfront el palau anomenat dels comtes reis, on va morir el Rei Pere III. Ara aquest Palau està convertit en un espai Museu de les cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM). També té importants edificacions d’estil modernista de finals del s. XIX, especialment la casa Jané i Alegret. Vilafranca també és coneguda per ser una de les ciutats dedicades amb cos i ànima a l’activitat típicament catalana i mundialment reconeguda, la de construir castells humans. És ben natural que hi hagi un monument de pedra dedicat als Castellers. És recomanable una visita guiada a algun del molts i importants cellers de Vilafranca per entendre la cultura del vi que impregna tots les manifestacions d’aquesta ciutat i comarca. Visiteu la web de l’Ajuntament: www.vilafranca.cat

Sant Sadurní d’Anoia

A 15 kilòmetres de Vilafranca, seguint la carretera C 243a en direcció nord us podeu arribar a Sant Sadurní d’Anoia que és la capital del cava català amb més de 80 caves elaboradores, algunes d’un volum importantíssim i projecció mundial. La producció de cava va començar a la segona mitat del s. XIX per iniciativa, perseverança i esforç d’algunes famílies catalanes per obtenir un producte a l’alçada del prestigi del Champagne francès. Una visita a les caves Raventós-Codorniu o Freixenet és molt instructiva per conèixer l’apassionant món de la producció del cava a partir de les varietats dels ceps, el procés de les fermentacions, maduració etc. fins a convertir-se en el líquid daurat que associem sempre amb moments de festa i celebració familiar i col·lectiva. El conjunt de caves Raventós-Codorniu és un exemple representatiu del modernisme català i està catalogat com monument històrico-artístic Nacional

Castellet

A continuació us proposem, seguint l’itinerari previst, baixar per la nacional N 340 fins a Arboç on trencareu a l’esquerra en direcció a Castellet i el Pantà de Foix. Castellet és un poblet del Baix Penedès ubicat dalt d’un turó que es reflecteix en les aigües del pantà de Foix i ofereix una magnífica vista del Penedès sud. El perfil del seu castell-fortalesa medieval (documentat al s. X), perfectament restaurat, captiva la mirada. Es un conjunt de torres rodones i quadrades vorejant els alts murs de defensa. La torre de l’homenatge té més de 15 m. d’alçada. Fou declarat Bé cultural d’Interès Nacional.

Allotjament

Hotel Restaurant Sol i Vi (Lavern) **
Cal Pere Pau (Vilafranca del Penedès)
Cal Tòfol (Vilafranca del Penedès)

5. Altafulla

Què veure?

La propera etapa serà el poble d’Altafulla a la comarca del Tarragonès. Seguireu la carretera N 340 que travessa la comarca del Baix Penedès abans d’entrar a la comarca del Tarragonès.

Altafulla. El castell-fortalesa d’Altafulla, molt ben restaurat, és una meravella. Restes de muralla, portals, torres, merlets, l’església de St. Martí, els carrers, placetes, raconades fan un conjunt medieval harmoniós i captivador. Baixant cap a la platja, és digne de visita el Passeig de Botigues de Mar, que provenen dels magatzems dels pescadors del s. XVIII. A l’altra punta de la platja s’hi troba el castell-palau del marquès de Tamarit de noble figura.

Si teniu temps i interès per la història romana d’aquesta terra, heu de fer una visita a la Vil·la romana dels Munts, jaciment notable de Catalunya declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Visiteu la web de l’Ajuntament: www.altafulla.cat

Allotjament

Hotel Gran Claustre (Altafulla) ****
Hotel Oreneta (Altafulla) **

6. Tarragona

Què veure?

Seguireu la carretera N 340 vorejant el mar i entrareu a la comarca del Tarragonès i seguint el que fou la Via Augusta imperial Romana entrareu a la seva capital Tarragona.

Tarragona (120.000 habitants) és una fita important en el vostre itinerari. Té més de dos mil anys d’història escrita en pedres daurades pel pas i el pes dels segles. Només cal dir que és el més antic i més gran assentament Romà de tota la península ibèrica. Cal fer un passeig parsimoniós pels dos gran nuclis que Tarragona presenta al visitant. Visiteu la web de l’Ajuntament: www.tarragona.cat

El casc antic

La part alta, antiga, protegida per la ciclòpia muralla romana (s. I) (Passeig arqueològic). La millor vista de tota la ciutat marítima s’aconsegueix pujant en ascensor al Pretori (Praetorium), torre de pedra ben tallada que fou a l’edat mitjana palau del comtes de Barcelona. El laberint de carrers i placetes del barri jueu. La immensa catedral de Sta. Tecla (s. XII) romànico-gòtica amb el seu espaiós claustre. I la vista, cara mar, del gran amfiteatre romà. El conjunt arqueològic romà de Tàrraco és reconegut com una de les meravelles de Catalunya, declarat Valor Universal Excepcional al 2015, a més de Patrimoni Mundial de la UNESCO al 2000.

La part més moderna

La Rambla nova, llarga, amplíssima, recte, senyorívola, ben arbrada que ens empeny inexorablement a contemplar la infinitud blava de la mar en el prodigiós Balcó del Mediterrani. En un extrem de la Rambla nova hi ha un colossal monument als Castellers fet de bronze. Un clima temperat, unes platges de sorra daurada i una exquisida gastronomia marinera completen la variadíssima oferta d’aquesta ciutat.

Allotjament

Hotel SB Ciutat de Tarragona (Tarragona) ****
SB Express Tarragona (Tarragona) ***
Plaça de la Font (Tarragona) *

Visita Literària 1! Visita Literària 2!

7. Reus

Què veure?

Quan us decidiu deixar la capital, prendreu la carretera T 11 per dirigir-vos a la darrera etapa del vostre Itinerari: Reus, capital de la comarca del Baix Camp.

La ciutat de Reus té gairebé 100.000 habitants, a mig camí entre el mar i les muntanyes de Prades i del Montsant, és una ciutat amb un gran pes industrial, comercial i agrícola passat i present. La seva empenta passada ha deixat testimonis dignes de ser coneguts de prop. Us proposem la següent agenda de visita:

El Centre Gaudí

Cal recordar que Reus és el bressol d’Antoni Gaudí, el gran arquitecte modernista. En aquest Centre experimentareu totes les facetes insondables d’aquest gran geni de l’Arquitectura i les Arts aplicades. Malgrat no tenir-hi cap edificació, podreu seguir la interessant Ruta del Modernisme amb una trentena de cases de l’alta burgesia industrial i comercial dissenyades per coneguts arquitectes modernistes, sobretot de Lluís Domènech i Montaner. Al capdamunt de la llista recomanem la visita a la Casa Navàs, magnífica, imponent, exuberant, compendi de tots els somnis modernistes (de Lluís Domènech i Montaner).

L’església de Sant Pere

D’esvelta nau gòtica, amb el seu campanar gegantí de 63 m d’alçada, visible des de tota la ciutat.

Finalment proposem acabar el vostre itinerari seient a la plaça del General Prim i sense perdre de vista el seu monument amb el general a cavall i brandant permanentment el seu sabre… prendre un vermut, especialitat de Reus tot recordant els temps que Reus era un primer centre exportador d’alcohol, juntament amb Paris i Londres!! Visiteu la web de l’Ajuntament: www.reus.cat

Si un cop fet l’aperitiu, us queden ganes de fer una darrera escapada, us proposem una visita al Castell-Monestir d’Escornalbou, a pocs kilòmetres de Reus, per la carretera T 310 direcció Montbrió del Camp i fins a trobar la carretera T 321 en direcció a Vilanova d’Escornalbou. En aquest poblet prendreu la carretera TP 3211 que us pujarà al Castell-Monestir d’Escornalbou. Documentat al s. XII, són d’especial interès l’església romànica de St. Miquel, restes de sala capitular i del claustre, molt ben restaurades. Des dels arcs del claustre i sobretot des de l’ermita de Sta. Bàrbara, situada en el cim del conjunt, es pot contemplar una de les vistes panoràmiques millors de la comarca del Camp de Tarragona.

Allotjament

Hotel Centre Reus (Reus) ***
NH Ciutat de Reus (Reus) ****
Brea’s Hotel (Reus) ****
Hotel Termes de Montbrió-Resort Spa & Park (Montbrió del Camp)****

Descarrega’t l’itinerari complet

Sitges

“Per començar, es pot dir que Sitges és una magnífica platja d’hivern on la gent hi va a passar l’estiu. Està clar que la gràcia, la bellesa i la simpatia de la població són prou per atraure el foraster en l’època que sigui, fent oblidar amablement les molèsties d’ordre més o menys climatèric. Però, no ens enganyem. La calor que fa a Sitges aquests temps de juliol i agost passa un bon tros de la mida, per moltes que siguin les reserves de coratge que aportin a les seves vacances la soferta classe dels estiuejants.

Si insistim sobre aquest punt és perquè les gràcies i les qualitats de Sitges són tan extraordinàries, oposen una tal quantitat de perfeccions als petits defectes que hom en pugui retreure, que el fet de dir quatre paraules sobre el tema de la calor no ha d’ofendre a ningú ni ha d’impel·lir a cap sitgetà abrandat d’entusiasme localista a enviar un article de protesta a La Veu de Catalunya. Perfectament.

Sitges, com a motiu artístic, ha estat molt castigada per la literatura. Qui més qui menys, tothom s’ha atrevit a escriure alguna cosa sobre la “blanca Subur”, la seva “blancor immaculada”, etc.,etc. Es pot dir que Sitges ha estat objecte d’una literatura a base de calç i de blanc d’Espanya. I és que, mireu-vos-ho com vulgueu, no hi ha pas manera de resistir-se a aquesta suggestió. Per la nostra part, aportarem un modest gra de sorra al festival de blanca literatura, dient que Sitges sempre sembla que acaba de fer la primera comunió. In encara més: que mirada des d’un aeroplà, deu fer l’efecte d’un gran llençol posat a assecar a la vora del mar.

Sitges ha estat molt castigada per la literatura, dèiem. I ara podrem afegir que també ha estat castigada pels literats, i qui diu pels literats diu pels artistes. Quan la van descobrir En Rusiñol i la seva colla, Sitges era un poblet de pescadors, tranquil i ignorat; ningú hauria sospitat que un dels seus designis fos erigir una estàtua al Greco. Però es veu que Sitges té un especial encís per atraure els artistes de caràcter revolucionari. Els modernistes de l’època de la barba i la xalina li varen construir el Cau Ferrat i, un moment, el fum de les seves pipes va entenebrir l’apacible blancor de les parets. ;és tard hi ha passat els modernistes de l’època de les cares afaitades i, del fum de les sves cigarretes angleses (Gold Flake, 1,55 pessetes la mitja caixa) en va sortr un manifest groc destinat a ensorrar el Cau Ferrat i tots els caus ferrats de la sensibilitat catalana.

Mentrestant, els sitgetans que havien anat a Cuba a fer fortuna, tornaren amb un vestit de fresco, un jipi, les butxaques plenes de plata i, amb les mans encara una mica emmascarades de tant haver tractat amb negres, esposaven a edificar unes cases blanquíssimes.

Ara, Sitges és un vila esplèndida que fa una graciosa curva davant del mar. A una banda hi té el Cau Ferrat i, a l’altra, el camp de golf. I això, més que una simple coincidència, té tot el caràcter d’un símbol.”

Font: PLANES, Josep M. L’estiueig. Com fèiem vacances entre 1929 i 1935. A cura de Marc Soler. Quaderns Crema. Barcelona, 2011. Pàgs. 46,47 i 48.

 

Tarragona i el Camp

“A Tarragona, darrera el Palau de l’Arquebisbe, passa aquella muralla portentosa que comença al portal de Sant Francesc i va fins al de Santa Clara.

Tan ferma és avui com al temps dels Crehuats. Tan sòlida és ara com lo jorn en què Etiòpics, Fenicis, Romans, Goths, Serrahins, Cristians, Imperialistes, o moderns francesos la impugnaren.

Imposant!, majestuosa!, trenta centúries no l’han pogut ensatar.

N’és compacta, gruixuda, alta, bordada de matacans mig desfets, de rebellins sense acabar, de torres afegides.

Mai s’és abandonada a l’agressor, ni mai ningú l’ha presa per força. Sempre lo sitiador ha penetrat per la marina.

Sols s’humanisa per qui l’habita, s’hi abriga i l’aima, i lo que dards, catapultes, bombes, mines, canons no poden obtenir: obrir-la, ho permet a les bones, sense saber com ni quan, a pacífics capellans i burgesos que viuen al seu radósso i la foraden en sa massa colossal per balconets, finestres, eixidetes, que donen llum i frescura.

Al fer-se vella s’ha tornat pacífica i en lloc de morters i merlets que la rematin, ha pres en son cim terradets ombrívols, en ses excletxes, figueres bordes, en sos bonys i forats, eures, parietàries de tota mena que li tapen les ferides i l’engalanen.

Tot en ella no és d’igual majestat i bellesa. Història viva de pobles que passaren, cadahú d’ells ha fet i desfet, deixant los eu segell en la manera de renglerar les pedres, d’escairar-les, en cada portella, reixa o bordó.

Al seu peu una carretera, la qui abans los ferrocarrils permetia transitar quan a posta de sol los portals de la Ciutat se

tancaven, serveix ara de passejada a gent d’iglésia: un bon tros porta el nom de passeig dels Canonges.

Perpendicular a ella, una altra carretera més estreta, rasant les vinyes de l’Alasà se dirigeix al fossar, que de tant de lluny se veu ab sa porta d’un vermell de sang presa, aquells dos finestrons que semblen ulls, los rengles de ninxos, los xipresos, bellugant-se a l’impuls del vent, fent brogir l’aire com si tinguessin llàstima dels sers inanimats que llur ufania sombreja, i dels quins llurs arrels se nodreixen.

A mà esquerra del fossar, seguint les porxades de l’aqüeducte per on ve l’aigua que en la ciutat se beu, la carretera es torna camí dolent, fins a dalt del fort de l’Oliva... i passat lo fort, ja no és carretera ni camí, sinó sender pedregós i tort, que tan aviat surt de les pelades roques com s’amaga entre esbarzers i brossa girant a llevant, a ponent: no sabent on va! No obstant, com tots els camins, fins los pitjors conduïts, va a tot arreu: a la Secuyta, als Pallaresos, a Valls, a Salamó, a les carreteres de Reus, de Barcelona, i per elles, a Roma, a Lisboa! A Finis terrae!

Un de sos giravolts penetra en les terres del Mas del molí vell del quin la masia s’aixeca arrogant damunt l’esquena d’una colineta, veient-se de ses finestres i terrat lo Cap de Salou, les platges llargues, lo campanar de Reus, les cases de la Selva, tot aquell bé de Déu de vinyes, garrigues, hortes i boscos anomenat lo Camp de Tarragona.”

Font: PIN I SOLER, Josep. La família dels Garrigas. Selecta. Barcelona. 1946. Pàgs. 21,22 i 23.

Tarragona i la Costa Daurada

“Tarragona és un sud d’aigües poderoses; el mar i el riu Ebre. Aigua femella amb tota la força de la vida. Aigua fronterera, límit de països de terres. Aigua antagònica, oposada, paradoxal perquè uneix i separa; perquè és salvatge i dominada. Aigua dolça de violacions consentides, que vessa el bé i el mal a l’únic ventre que pot suportar-ho: el mar. Per contra, l’aigua marina força els límits terrenals, mossega la costa i penetra el fosc silenci subterrani.

El cabal immens del riu Ebre arrossega el seu nom des de l’entranya viva d’un país de llarga història, travessa regnes freds i distants, emmiralla orgulls i soledats; i, amb densitat majestàtica, presenta l’última batalla al nostre mar, en una relació tèrbola i tumultuosa.

En la llarga vida dels nostres pobles del sud hi ha un interval considerable d’agitació històrica que, a partir de la decadència de l’imperi romà (ss. III/IV), passa per les dominacions visigòtiques (s.VI) i musulmanes (s.VIII) i enllaça amb les primeres repoblacions impulsades pels comtes de Barcelona (s. XII). Entremig hi ha llargs silencis documentals. Podríem pensar que les roques, la vegetació i els estuaris només sentien l’embat del mar i el llarg gemec del vent, i que els ocells marins eren els únics que senyorejaven ell paisatge costaner, en una fecunda soledat. Els historiadors ens parlem repetidament de desolació, efecte de les contínues accions guerreres sobre les nostres terres.

[ . . . ]

Però, ¿on eren, mentrestant, els pescadors, els pagesos, els calafats, els constructors de marges, de camins, de pous, molins, sèquies i sínies? Ells eren aquí, treballant en el fosc silenci històric

mentre l’aigua de rius i barrancs dictava una geografia imprecisa. Queden estris i enterraments, vestigis de població del paleolític, dits els antics. Ceràmica i pintures d’uns discutits ilercavons. Poblats ibèrics en tota la costa. Una via romana, secundària de la Via Augusta, que enllaçava Tarragona i València entre el Montsià i el mar. Mosaics, viles i aqüeductes. Hi ha ponts romans sobre el Sénia. Antigues tribus primer, i després grecs, romans, berbers, turcs i cristians han viscut, senyorejat o perdut aquestes costes; potser per això al nostre sud més remot aquell silenci no era tal, i els penya-segats porten encara el color de la sang i de les armes rovellades.

[ . . . ]

La costa de Tarragona, des del riu Sénia fins a l’Estanyet de Cunit, és terreny eixut abocat a mar, amb l’excepció del Delta de l’Ebre i d’algun maresme de difícil supervivència a causa de la pressió humana.

És costa batuda per mestrals i llevants memorables; de forts contrastos de roquers i platja; de riques i oblidades denominacions marineres pel que fa a llocs sotaiguats i enfilacions o senyes de situació. Tot un món per descobrir, assaborir i recordar.

Hi ha una observació a tenir en compte: els plànols, mapes, llibres i fulls turístics consultats, sovint resulten contradictoris pel que fa a noms de lloc. A vegades és difícil per al visitant la identificació correcta de platges, puntes, cales i llocs diversos. Algun municipi ha procedit fa poc a unificar aquests noms per evitar confusions documentals.”

Font: XIRINACS, Olga. Viatge d’aigua. Un passeig per la Costa Daurada. Flor del Vent Edicions. Barcelona, 1999. Pàgs. 9 i 10.